Dades | |
---|---|
Tipus | associació voluntària ![]() |
Forma jurídica | associació voluntària ![]() |
Història | |
Creació | 1929, Barcelona ![]() |
Data de dissolució o abolició | 1939 ![]() |
Governança corporativa | |
Part de | GATEPAC ![]() |
El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista. Entre els seus membres més destacats es trobaven Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas, Germà Rodríguez i Arias i Ricardo de Churruca. Va impulsar el GATEPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), del que es va definir com a Grup Est, però després de la dissolució del GATEPAC el 1933 va quedar com a entitat autònoma i va prosseguir la seva tasca fins al final de la Guerra Civil Espanyola.[1]
D'idees progressistes i preocupats tant per la renovació social com l'arquitectònica, aquest moviment va tenir una gran vinculació amb les autoritats republicanes, especialment amb la Generalitat de Catalunya, per a la qual van elaborar nombrosos projectes relacionats amb l'urbanisme —com el Pla Macià—, l'habitatge obrer i les infraestructures escolars i sanitàries. També es van preocupar per la decoració i l'interiorisme. Encara que molts dels seus projectes no van arribar a realitzar-se, a causa principalment de l'esclat de la Guerra Civil, la seva tasca va suposar un període de gran efervescència en el terreny arquitectònic a la dècada de 1930, en què les idees innovadores desenvolupades per aquests arquitectes van entroncar amb l'avantguarda internacional i van deixar realitzacions de notable qualitat, com la casa Bloc, el Dispensari Central Antituberculós i el Pavelló de la República Espanyola per a l'Exposició Internacional de París de 1937.[1]