![]() | |
Tipus | bomba guiada ![]() |
---|---|
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Història de servei | |
En servei | Des de 2003 ![]() |
Operadors | Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica i Estats Units d'Amèrica ![]() |
Història de producció | |
Dissenyada | 2002 ![]() |
Dissenyador | Air Force Research Laboratory ![]() |
Fabricant | McAlester Army Ammunition Plant (en) ![]() ![]() |
Quantitat | 17 ![]() |
Especificacions | |
Pes | 21.000 lb i 9.550 kg ![]() |
Longitud | 30 ft i 9,1885 m ![]() |
Diàmetre | 1,03 m i 40,5 in ![]() |
Sistema de guiatge | Sistema de posicionament global ![]() |
La bomba GBU-43 MOAB o GBU-43 Massive Ordnance Air Blast bomb, col·loquialment coneguda com The Mother Of All Bombs ("Mare de totes les bombes"), és una bomba convencional de gran diàmetre de detonació,[1] desenvolupada per l'exèrcit americà per Albert L . Weimorts Jr.[2] En el moment del seu desenvolupament, va ser promoguda com l'arma no nuclear més poderosa mai creada. La bomba va ser dissenyada per ser llançada per un avió de càrrega C-130.[3]
Des de llavors, Rússia va desenvolupar l'artefacte que va anomenar com a "Father of All Bombs" ("Pare de totes les bombes"), sobre el qual s'ha afirmat que és quatre vegades més poderós que la bomba MOAB. No obstant això, la veracitat sobre el tipus d'explosiu i potència d'aquesta última bomba russa, ha estat posada en dubte.[4]