Back جايتانو سالفيمينى ARZ Gaetano Salvemini German Gaetano Salvemini English Gaetano Salvemini Spanish Gaetano Salvemini French Gaetano Salvemini Hungarian Gaetano Salvemini Italian Caietanus Salvemini Latin Gaetano Salvemini LMO Gaetano Salvemini Polish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1873  Molfetta (Itàlia) | ||
| Mort | 6 setembre 1957 (83 anys) Sorrento (Itàlia) | ||
| Sepultura | Trespiano Cemetery (en)  | ||
| Diputat del Regne d'Itàlia | |||
| 1r desembre 1919 – 7 abril 1921 Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Itàlia | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Estats Units d'Amèrica (1934–1949) | ||
| Formació | Università degli Studi di Firenze | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història medieval, política, acció política, antifeixisme i història | ||
| Lloc de treball | Pisa Florència | ||
| Ocupació | polític, acadèmic, historiador, historiador de l'edat moderna, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Pisa Università degli Studi di Firenze | ||
| Partit | Partit Socialista Italià | ||
| Membre de | |||
| Professors | Pasquale Villari | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Fernande Dauriac Giulia Maria Minervini | ||
| Premis | |||
| |||
Gaetano Salvemini (Molfetta, 8 de setembre de 1873 - Sorrento, 6 de setembre de 1957) fou un polític, historiador i escriptor antifeixista italià. Nascut en una família de recursos modestos, es va convertir en un historiador reconegut, tant a Itàlia com a l'estranger, en particular als Estats Units, després que el règim feixista de Mussolini el forçàs a l'exili.
Inicialment es va relacionar amb el Partit Socialista Italià, després es va adherir a un socialisme humanitari independent, mantenint un compromís amb una reforma política i social radical durant tota la seva vida. Salvemini va oferir un lideratge important als refugiats polítics dels Estats Units. Els seus prolífics escrits van donar forma a les actituds dels responsables polítics dels Estats Units durant i després de la Segona Guerra Mundial. La seva experiència d'exili transatlàntic el va dotar de noves visions i una nova perspectiva per explicar l'auge del feixisme, tot donant forma a la memòria de la guerra i la vida política a Itàlia després de 1945. Va defensar una tercera via entre els comunistes i la democràcia cristiana per a la Itàlia de postguerra.