El gagaku (Gagaku (雅楽)), literalment "música elegant", és un tipus de música clàssica japonesa que s'interpreta en la cort imperial i que té tretze segles de desenvolupament ininterromput. En l'actualitat no només conserva el repertori tradicional sinó que a més és una important font per a la música contemporània. Té tres parts bàsiques: música religiosa xintoísta nativa i temes folklòrics, saibara; una forma coreana (més concretament cançons d'origen coreà i manxú), komagaku; i una forma xinesa (específicament de la dinastia Tang), togaku. Cap al segle VII s'introdueixen al Japó des de la Xina, el koto (cítara) i el Biwa (tipus de llaüt), que han estat utilitzats des de molt aviat en el gagaku.
El gagaku va ser inscrit el 2009 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.[1]