Biografia | |
---|---|
Naixement | רבן גמליאל הזקן ("recompensa de Déu") segle I aC Gamala (Palestina) |
Mort | 52 dC Palestina |
Sepultura | Una tradició en situa les restes a la Catedral de Pisa (Itàlia) |
Nasí | |
Dades personals | |
Religió | Judaisme |
Activitat | |
Ocupació | rabí, jurista |
Professors | Simeon ben Hillel (en) |
Alumnes | Simeon ben Gamaliel |
confessor | |
Celebració | Església catòlica |
Festivitat | 3 d'agost |
Família | |
Fills | Abibon, Simeon ben Gamaliel |
Pare | Simeon ben Hillel |
Cronologia | |
1956 | supressió del culte |
Gamaliel el Vell o Rabí Gamaliel I (Gamala - v. 50) fou un prestigiós fariseu, doctor de la Mixnà, autoritat del Sanedrí i mestre intel·lectual i instructor de la Llei de Pau de Tars i molt probablement també d'Esteve i Bernabé. Figura clau tant del judaisme com del cristianisme en impedir que el Sanedrí condemnés Pere i a la resta d'apòstols.
El seu nom significa "la recompensa de Déu" (forma grega del nom hebreu, gəmā'lēəl). L'apel·latiu de "Vell" (Ha-Zaken) que se li dona al Talmud, fa referència l'autoritat que tenia dins el Sanedrí i alhora entronca amb el mateix sobrenom que tenia el seu avi Hilel l'Ancià i és el primer a qui s'assignà el nom de Rabban, és a dir, "nostre mestre" en comptes de la forma més comuna, el singular Rabí, és a dir "mestre". Va ser president del Sanedrí a la mort de Xammai i fou succeït pel seu fill Simeó II. Molts dels seus descendents portaren el seu nom fins a Gamaliel VI. Va morir uns vint anys abans de la destrucció del Temple de Jerusalem l'any 70.