Garantia (finances)

En els contractes de préstec, la garantia és la penyora del prestatari d'una propietat específica a un prestador, per assegurar el reemborsament d'un préstec.^[1][2] La garantia serveix com a protecció del prestador contra l'impagament d'un prestatari i, per tant, es pot utilitzar per compensar el préstec si el prestatari no paga el principal i els interessos de manera satisfactòria segons els termes del contracte de préstec.

La protecció que ofereix la garantia generalment permet als prestadors oferir un tipus d'interès més baix en els préstecs que tenen garantia. La reducció del tipus d'interès pot ser de fins a diversos punts percentuals, depenent del tipus i valor de la garantia. Per exemple, la taxa percentual anual (TAE) d'un préstec sense garantia sovint és molt més alta que la d'un préstec garantit o d'un préstec de registre.

Si un prestatari no paga un préstec (a causa d'una insolvència o un altre esdeveniment), aquest prestatari perd la propietat pignorada com a garantia, i el prestador passa a ser propietari de la propietat. En una transacció de préstec hipotecari típic, per exemple, l'immoble que s'adquireix amb l'ajuda del préstec serveix de garantia. Si el comprador no paga el préstec d'acord amb el contracte hipotecari, el prestador pot utilitzar el procés legal d'execució hipotecària per obtenir la propietat de l'immoble. Si es tracta d'una segona hipoteca, el préstec hipotecari principal es paga primer amb els fons restants utilitzats per satisfer la segona hipoteca.^[3][4] Un agent d'empenyorament és un exemple comú d'una empresa que pot acceptar una àmplia gamma d'articles com a garantia.

El tipus de garantia pot ser restringit en funció de la naturalesa del préstec, com succeeix amb els préstecs per a automòbils o les hipoteques. No obstant això, també pot ser flexible, com en el cas dels préstecs personals basats en garanties ajustables.