Back Garsenda ze Sabranu Czech Garsende de Sabran German Γκαρσέντα του Φορκαλκιέ Greek Garsenda, Countess of Forcalquier English Garsenda de Forcalquier Esperanto Garsenda de Sabran Spanish Garsenda Sabrangoa Basque Garsende de Sabran French Garsende de Sabran ID Garsenda di Provenza Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1170 (Gregorià)  | ||
| Mort | c. 1242 (71/72 anys) | ||
| Regent | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | trobairitz, poetessa, compositora, escriptora | ||
| Moviment | Música medieval i poesia trobadoresca | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte de Forcalquer (1209–1222) | ||
| Família | Casal de Sabran | ||
| Cònjuge | Alfons II de Provença (1193 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Ramon Berenguer V de Provença, Garsenda de Provença | ||
| Pares | Renyer de Sabran i Garsenda de Forcalquier | ||
| Germans | Beatriu de Sabran | ||
| |||
Garsenda de Forcalquier o de Sabran (~1180 - ~1242) va ser comtessa de Forcalquier de 1209 a 1222 i comtessa de Provença per matrimoni. Era filla de Rainon de Sabran, senyor del Caylar i d'Ansouis, i de Garsenda de Forcalquier, i neta de Guillem IV de Forcalquier.
Quan tenia tretze anys, el seu avi i el seu besoncle van ser obligats de signar el tractat d'Aix, que estipulava que Garsenda seria l'hereva del comtat de Forcalquier i es casaria amb Alfons II de Provença, segon fill del rei Alfons el Cast, destinat a ser comte de Provença.
Es va casar amb ell poc després, el juliol de 1193 a Ais de Provença, i va ser la mare de:
- Ramon Berenguer V (1198 -1245), comte de Provença i de Forcalquier
- Garsenda de Forcalquier, casada amb Guillem II de Montcada, vescomte de Bearn
El 1209, el seu marit i el seu avi van morir. La tutela de Ramon Berenguer V va ser assegurada pel rei catalanoaragonès Pere el Catòlic, que va delegar la regència del comtat al seu oncle Sanç. El 1213, Pere va morir en la batalla de Muret, Sanç es va encarregar de la regència d'Aragó i va deixar la de Provença al seu fill Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya. Van esclatar dissensions al si dels catalans de Provença, entre els partidaris de Garsenda i els de Nunó, que semblava voler desposseir el jove comte per prendre'n el seu lloc. La noblesa provençal ho va aprofitar per agitar-se. Va prendre finalment el partit de Garsenda, va desposseir Nunó, i van col·locar Ramon Berenguer sota la tutela de la seva mare; crearen un consell de regència.
El 1220, Guillem de Sabran, un nebot del comte Guillem IV de Forcalquier, que reivindicava el comtat del seu oncle i havia aprofitat els trastorns per apoderar-se de la regió de Sisteron, fou neutralitzat, gràcies a un arbitratge de l'arquebisbe d'Ais de Provença.
El 1222, la posició de Ramon Berenguer va quedar sòlidament assegurada, i Garsenda li va cedir el comtat de Forcalquier. Es va retirar el 1225 a l'abadia de la Celle, prop de Brignoles, on va morir el 1242 amb uns 80 anys.