Gas Blau

El gas Blau (en alemany, Blaugas), versió primitiva (1904), i precursor dels gasos liquats de petroli (GLP) actuals, és un "gas combustible artificial" d'enllumenat similar al propà emprat avui dia. En contra del que el seu nom pugui donar a entendre (amb una mala interpretació),^[1] no és blau sinó incolor, va ser anomenat així en honor del seu inventor, el químic alemany Hermann Blau^[2][3] d'Augsburg, qui el va sintetitzar per primera vegada l'any 1904.

Encara que amb uns percentatges diametralment oposats, la composició química del gas Blau era similar al gas d'aigua però a diferència d'aquell (gas d'aigua), no contenia monòxid de carboni. Un altre fet, també molt important, és que el gas Blau tenia major energia específica que cap altre gas de síntesi dels produïts en aquell moment.

Es fabricava descomponent el petroli en retortes, per l'acció de la calor i comprimint la nafta resultant fins a liquar-la. Es transportava en estat líquid, i després -al fer disminuir la pressió- el compost tornava al seu estat gasós. El gas blau s'utilitzava per a la il·luminació i la calefacció. Una forma menys pura, coneguda com a gas pintsch, s'havia utilitzat també, al final del segle xix i principis del segle xx, en els motors d'automòbils, en alguns tipus de cuina i en l'enllumenat urbà.