Gentiana lutea | |
---|---|
Dades | |
Font de | arrel de genciana |
Planta | |
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Gentianales |
Família | Gentianaceae |
Tribu | Gentianeae |
Gènere | Gentiana |
Espècie | Gentiana lutea L., 1753 |
La genciana,[1] gençana,[2] o genciana groga,[3] (Gentiana lutea) és una planta del gènere gentiana. La Gentiana lutea és coneguda popularment com a genciana groga o vera, argençana o llençana. El seu nom científic deriva de Gentius, rei d'Il·líria (180 a 167 aC), que va ser qui va descobrir el valor curatiu de la planta, utilitzada en aquella època com a antídot contra alguns verins. És una planta en perill d'extinció, ja que la part que se n'utilitza és l'arrel, cosa que fa encara més difícil la seva propagació en ser arrencades i exterminades. El seu rizoma es feia servir per a aromatitzar la cervesa abans de l'ús del llúpol. Alguns dels problemes que aturen l'establiment de parcel·les de cultiu de genciana són la durada del cicle productiu (que pot allargar-se entre 4 i 5 anys) i la dormància de les llavors. Com a curiositats cal destacar que és una planta de creixement molt lent, tant que floreix quan arriba als 10 anys i pot viure fins a 60 anys. Més enllà d'elaborar-se productes terapèutics a partir de les substàncies de l'arrel, també se'n fabrica el licor de genciana.