Geografia de la Terra Mitjana

La Geografia de la Terra Mitjana comprèn els aspectes físics, polítics i de la geografia moral del món fictici de J. R. R. Tolkien, anomenat la Terra Mitjana (estrictament un continent en el planeta d’Arda però referint-se al món físic), i Eä, que inclou tota la seva creació així com totes les seves escriptures.

Arda va ser creat com un món pla, incorporant un continent Occidental, Aman, el qual va esdevenir la casa de la divinitat Valar, així com la Terra mitjana. Al final de la Primera Edat, la part Occidental de la Terra mitjana, Beleriand, va ser ofegada en la Guerra de la Còlera. En la Segona Edat, una gran illa anomenada Númenor, va ser creada en el Mar Gran, Belegaer, entre Aman i Terra Mitjana; però va ser destruïda en un cataclisme al final de la Segona Edat, pel que Arda va ser refeta com un món esfèric, i Aman va ser tret de manera que els homes no hi tinguessin accés.

A El senyor dels anells, la Terra Mitjana, al final de la Tercera Edat, es descriu com un conjunt de pobles lliures d’homes, hòbbits, elfs i nans a Occident, al contrari dels pobles sota el control del Senyor Fosc Sàuron a l’Est. Alguns comentaristes han vist això com una implicació de la geografia moral de la Terra Mitjana.