Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 octubre 1846 Central Bridge (Nova York) |
Mort | 12 març 1914 (67 anys) Nova York |
Sepultura | Cementiri nacional d'Arlington |
Residència | George Westinghouse, Jr., Birthplace and Boyhood Home (en) (1846–1856) |
Formació | Union College |
Activitat | |
Ocupació | emprenedor, inventor |
Família | |
Fills | George Westinghouse III |
Premis | |
| |
George Westinghouse, Jr. (Central Bridge, Nova York, 6 d'octubre de 1846 - id., 12 de març de 1914), inventor estatunidenc, va ser el principal responsable de l'adopció del corrent altern per al subministrament d'energia elèctrica als Estats Units, per la qual cosa va haver de vèncer l'aferrissada oposició del popular inventor Thomas Edison, partidari del corrent continu, que arribaria a finançar la invenció de la cadira elèctrica com a part d'aquest desacord. Va ser el que es va anomenar la guerra dels corrents.
Titular de més de quatre-centes patents, moltes d'aquestes relatives a la tecnologia dels transports, és famós també per un fre d'aire comprimit ideat el 1868, àmpliament aplicat als trens,[1] i posteriorment transformat en automàtic. Aquest mateix any va crear la Westinghouse Air Brake Company. Va idear un sistema de tracció elèctrica de corrent altern monofàsic i alta tensió. Més tard, es va crear una llei que obligava les actuacions a incloure aquest tipus de frens.
El 1886, va fundar a Pittsburgh la Westinghouse Electric & Manufacturing Company,[2] que va disposar en els primers anys amb la decisiva col·laboració del científic croat Nikola Tesla, i que es troba actualment al cim de la producció mundial d'electrodomèstics, a més de la qual cosa desenvolupa una notable activitat en el sector nuclear.
El 1911 Westinghouse va rebre la medalla Edison de l'Institut Americà d'Enginyers Elèctrics (AIEE) «Per èxits meritoris en relació amb el desenvolupament del sistema de corrent altern».[3] Va fundar la Westinghouse Electric Corporation el 1886.[4]