Gerda Taro

Plantilla:Infotaula personaGerda Taro
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Gerta Pohorylle Modifica el valor a Wikidata
1r agost 1910 Modifica el valor a Wikidata
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1937 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
El Escorial (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, tir Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 97 48° 51′ 35″ N, 2° 23′ 58″ E / 48.859758°N,2.399561°E / 48.859758; 2.399561 Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGerda Taro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotoperiodisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París
Espanya
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa de guerra, fotoperiodista, fotògrafa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata - 1937 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAlliance-Photo
Agència Magnum Modifica el valor a Wikidata
MovimentFotografia de guerra i fotoperiodisme Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaRobert Capa Modifica el valor a Wikidata
ParesHeinrich Pohorylle Modifica el valor a Wikidata  i Gisela Boral Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1817879
Find a Grave: 14667333 Modifica el valor a Wikidata

Gerda Taro, de nom de naixement Gerta Pohorylle (Stuttgart, Alemanya, 1 d'agost del 1910 - El Escorial, 26 de juliol del 1937),[1] va ser fotògrafa de guerra i una de les dues persones que trobem sota el pseudònim Robert Capa, juntament amb el qui fou seu company sentimental, Endre Friedmann. Sota aquest pseudònim, Taro i Friedmann cobriren com a corresponsals la Guerra Civil espanyola, fins que ella va morir en un accident en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete.[2]

« Mereceríais ahora, pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientras era atacada por los de la guerra. »
Rafael Alberti, La arboleda perdida
  1. Favilli, Elena. Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 84. ISBN 9788418135699. 
  2. «Gerda Taro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne