Back Orden d'os Portaespatas AN أخوة السيف الليفونيون Arabic Hermanos Livonios de la Espada AST Ордэн мечаносцаў Byelorussian Ордэн мечаносцаў BE-X-OLD Орден на мечоносците Bulgarian Řád mečových bratří Czech Хĕçпе çӳрекенсен орденĕ CV Sværdbroderordenen Danish Schwertbrüderorden German
Fratres militiae Christi Livoniae  | |
 Emblema dels Germans Livonians de l'Espasa, amb l'espasa i la creu | |
| Tipus | Militar |
|---|---|
| Nom oficial | Germans de l'Exèrcit de Crist de Livònia |
| Nom oficial llatí | Fratres Militiae Christi Livoniae |
| Altres noms | Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases, Milícia de Crist de Livònia |
| Hàbit | túnica, mantell i caputxa blanques, amb la dues espases creuades i una creu vermella al pit i al costat del mantell |
| Objectiu | Lluita contra els infidels (els pagans de Livònia i del voltant del Golf de Riga) i la seva conversió |
| Fundació | 1202, Riga (Estònia) per Albert von Buxhoeveden |
| Aprovat per | Innocenci III, en 1204 |
| Regla | Basada en la dels templers, sobre les regles benedictina i augustiniana |
| Supressió | 1237, quan s'integra a l'Orde Teutònic formant la branca anomenada Orde Livonià |
| Branques i reformes | A partir de 1237, passa a ser l'Orde Livonià, dependent de l'Orde Teutònic |
| Primera fundació | Viljandi (Estònia) |
| Fundacions destacades | Cesis, Sigulda, Aizkraukle, Reval |
| Persones destacades | Wenno |
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia). Estava basat primordialment en els estatuts dels Cavallers Templers.
Des de la seva fundació, l'orde solia ignorar el seu suposat vassallatge al bisbat. En 1218 el bisbe va demanar al rei Valdemar II de Dinamarca suport contra l'orde, però Valdemar II va concertar un acord amb la Germandat i va aprofitar per a conquistar el nord d'Estònia.
En 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià.
Les casernes de l'orde es trobaven a Viljandi (Fellin), en l'actual Estònia, on les muralles del castell encara segueixen dempeus. Altres places fortes incloïen: Cesis (Wenden), Sigulda (Segewold) i Aizkraukle (Ascheraden). Els comandants de: Viljandi (Fellin), Kuldiga (Goldingen), Aluksne (Marienburg), Tallinn (Reval) i el batlle de Paide (Weissenstein) pertanyien al consell de cinc membres del Mestre de l'Orde.