Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
El gihadisme[2] —pronunciat amb h aspirada— és un neologisme occidental utilitzat per denominar a les branques més violentes i radicals dins de l'islamisme polític, estant caracteritzades per la freqüent i brutal utilització del terrorisme, en nom d'una suposada gihad, en la qual els seus seguidors criden a una «guerra santa» en el nom de Déu.[3][4] El gihad com a concepte bàsic de l'islam és una qüestió debatuda.[5] Hi ha dos tipus de gihad: el gihad exterior, d'inspiració violenta, en el qual s'intenten legitimar els gihadistes, i el gihad interior, d'interpretació espiritual, que representa l'esforç que tot creient ha de realitzar per ser un millor musulmà, un millor pare o mare, un millor espòs o persona.[6][7]
També existeixen altres accepcions com a terrorisme islàmic o terrorisme islamista, utilitzades freqüentment en els mitjans de comunicació occidentals a partir dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, si bé la seva utilització és criticada per la seva vinculació per associar la religió de l'islam amb el terrorisme.[8][9] Sent preferencial l'ús per teòrics, estudiosos i polítics, del terme terrorisme gihadista en detriment d'altres denominacions, que al seu judici són àmpliament contraproduents en reforçar el punt de vista dels gihadistes i els seus seguidors, els qui sostenen que les societats occidentals són hostils a l'islam per naturalesa.[10]
Ideològicament, el gihadisme com a doctrina política és un ideari teocràtictotalitari de tall antilliberal i antidemocràtic, que segons els seus crítics, menysprea sistemàticament la vida humana.[11][12]