Gilberto Parlotti

Plantilla:Infotaula personaGilberto Parlotti
Imatge
Parlotti amb la Tomos 50 cap al 1970 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1940 Modifica el valor a Wikidata
Zero Branco (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 1972 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Illa de Man Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident de motocicleta
caiguda accidental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatItàlia Itàlia
Temporades19691972
EquipsBenelli, Derbi, Ducati, Morbidelli, Morini, Tomos
Palmarès en velocitat
Resultats al mundial de motociclisme
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
19 4 12 8 186

CIV 50cc2 (1969-1970)
CIV 125cc1 (1971)

Gilberto Parlotti (Zero Branco, 17 de setembre de 1940 - Illa de Man, 9 de juny de 1972) fou un pilot de motociclisme italià que va competir al campionat del món entre 1969 i 1972. Va córrer amb els equips de fàbrica de Benelli, Derbi, Morbidelli i Tomos.

Parlotti va guanyar tres campionats d'Itàlia consecutius de 1969 a 1971, els dos primers amb la Tomos 50 i el darrer amb la Morbidelli 125. La temporada de 1972, havent guanyat les dues primeres curses de 125cc del campionat (els Grans Premis d'Alemanya i França), Parlotti va decidir de participar al TT de l'illa de Man per tal d'aprofitar l'absència en aquella prova del seu principal rival al campionat, Angel Nieto.[1][2] Mentre anava primer a la segona volta de la cursa Ultra-Lightweight TT (125cc), celebrada sota una pluja intensa, Parlotti es va estavellar amb la seva Morbidelli al tram Verandah de la carretera A18 Mountain Road i es va morir a causa de les ferides ocasionades.[3]

La mort de Gilberto Parlotti va ajudar a posar punt final al TT de l'illa de Man com a prova puntuable per al campionat del món. Després de la seva mort, el seu íntim amic Giacomo Agostini va anunciar que no hi tornaria a córrer perquè el considerava massa poc segur.[2] En aquells moments, el TT era la cursa més prestigiosa del mundial. Altres pilots destacats van secundar el boicot d'Agostini i el 1976, el TT va ser eliminat del calendari del campionat. A partir de 1973, qualsevol condició meteorològica que no permetés l'enlairament d'un helicòpter de rescat va ser motiu d'endarreriment o cancel·lació de l'inici de la cursa en qualsevol de les categories en què es corre el TT de l'illa de Man.[4]

  1. Harris, Nick. Motocourse History of the Isle of Man Tourist Trophy Races 1907–1989 (en anglès). Hazelton Publishing, 1990, p. 148. ISBN 0-905138-71-6. 
  2. 2,0 2,1 Vignati, Alejandro. «Santiago Herrero, otra víctima del Tourist Trophy». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 48. ISBN 84-01-70016-7. 
  3. (en anglès) Mona's Herald, 13-06-1972, pàg. 4.
  4. Walker, Mick. Mick Walker's Italian Racing Motorcycles. Redline Books, 1999, p. 147. ISBN 0-9531311-1-4. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne