Back ضفادع ثعبانية Arabic ضفادع ثعبانيه ARZ Gymnophiona AST Suda-quruda yaşayan ayaqsızlar Azerbaijani سۇدا-قۇرودا یاشایان آیاقسیزلار AZB Бязногія земнаводныя Byelorussian Бязногія BE-X-OLD Безкраки земноводни Bulgarian Gymnophiona CEB Červoři Czech
Gymnophiona  | |
|---|---|
 Cecília de l'espècie Syphonops annulatus | |
| Període | |
Jurassic - Recent
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Amphibia |
| Ordre | Gymnophiona Müller, 1832 |
| Famílies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Les cecílies, gimnofions o àpodes (Gymnophiona o Apoda) són un ordre de lissamfibis. Les cecílies es caracteritzen per haver sofert una pèrdua secundària de les seves potes, cosa que els dona una aparença de serp, però amb les que no estan emparentades. Actualment hi ha identificades 205 espècies.[1]
Viuen majoritàriament amagades al sòl o als llits dels rierols, i aquest estil de vida críptic converteix les cecílies en els amfibis menys familiars. Les cecílies modernes viuen als tròpics d'Amèrica del Sud i Central, Àfrica i al sud d'Àsia. Les cecílies s'alimenten de petites criatures subterrànies com els cucs de terra. El cos és cilíndric i sovint de color fosc, i el crani té forma de bala i és construït fortament. Els caps tenen diverses adaptacions úniques, incloent ossos cranials i mandíbules fusionades, un sistema de dues parts de músculs de la mandíbula i un tentacle quimioreceptor davant de l'ull. La pell és viscosa i té marques o solcs en forma d'anell i pot contenir escates.[2]
Les cecílies modernes són un clade, de l'ordre Gymnophiona (o Apoda), un dels tres grups d'amfibis vius al costat d'Anura (granotes) i Urodela (salamandres). Gymnophiona és un grup terminal, que engloba totes les cecílies modernes i tots els descendents del seu darrer avantpassat comú. Gymnophionomorpha és un nom encunyat recentment per al grup total corresponent que inclou Gymnophiona així com uns quants grups troncals (amfibis extints els parents vius més propers dels quals són cecílies però no són cecílies).[3][4] Alguns paleontòlegs han utilitzat el nom Gymnophiona per al grup total i l'antic nom Apoda per al grup terminal.[5] No obstant això, Apoda té altres usos encara més antics, inclòs el nom d'un gènere de papallona, fent que el seu ús sigui potencialment confús i és millor evitar-lo.
- ↑ «Species By the Numbers» (en anglès). Amphibiaweb. Arxivat de l'original el 13 d’agost 2011. [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ Wilkinson, Mark «Caecilians.». Current Biology, vol. 22, 17, 2012, pàg. R668–R669. Bibcode: 2012CBio...22.R668W. DOI: 10.1016/j.cub.2012.06.019. PMID: 22974987. Arxivat 2023-03-17 a Wayback Machine.
- ↑ Santos, Rodolfo Otávio; Laurin, Michel; Zaher, Hussam «A review of the fossil record of caecilians (Lissamphibia: Gymnophionomorpha) with comments on its use to calibrate molecular timetrees» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 131, 4, 02-12-2020, pàg. 737–755. Arxivat de l'original el 2024-05-12. DOI: 10.1093/biolinnean/blaa148. ISSN: 0024-4066 [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ Kligman, Ben T.; Gee, Bryan M.; Marsh, Adam D.; Nesbitt, Sterling J.; Smith, Matthew E. «Triassic stem caecilian supports dissorophoid origin of living amphibians» (en anglès). Nature, 614, 7946, 02-02-2023, pàg. 102–107. Arxivat de l'original el 2023-01-27. Bibcode: 2023Natur.614..102K. DOI: 10.1038/s41586-022-05646-5. ISSN: 0028-0836. PMC: PMC9892002. PMID: 36697827 [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ Evans, Susan E.; Sigogneau‐Russell, Denise «A stem‐group caecilian (Lissamphibia: Gymnophiona) from the Lower Cretaceous of North Africa» (en anglès). Palaeontology, 44, 2, 3-2001, pàg. 259–273. Arxivat de l'original el 2024-05-12. Bibcode: 2001Palgy..44..259E. DOI: 10.1111/1475-4983.00179. ISSN: 0031-0239 [Consulta: 12 maig 2024].