Giorgio Parisi

Giorgio Parisi

(2006)
Biografia
Naixement	4 agost 1948 (76 anys) Roma
Formació	Universitat de Roma La Sapienza
Activitat
Camp de treball	Teoria quàntica de camps, mecànica estadística, cristall d'espín, sistema complex, DGLAP, equació de Kardar–Parisi–Zhang, física i física teòrica
Lloc de treball	Roma
Ocupació	físic, físic teòric, professor d'universitat, científic
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Roma II
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (2022–) Academia Europaea (2009–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2003–) Accademia Nazionale dei Lincei (1987–) Acadèmia Francesa de les Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Pierfrancesco Urbani (en)
Premis
(2021)  Clarivate Citation Laureates (2021)  Premi Wolf en Física (2021)  Premi Nobel de Física (2018)  Premi Pomeranchuk (2016)  Premi Lars Onsager (2015)  Premi Física d'Alta Energia i Partícules (2011)  Premi dels Tres Físics (2011)  Medalla Max Planck (2007)  Premi Microsoft (2005)  Premi Dannie Heineman de física matemàtica (2002)  Premi Enrico Fermi (1999)  Medalla Dirac d'ICTP (1992)  Medalla Boltzmann (1986)  Premi Feltrinelli  Premi Lagrange
Lloc web	chimera.roma1.infn.it…

Giorgio Parisi (Roma, 4 d'agost de 1948) és un físic teòric italià. La seva recerca s'ha focalitzat en teoria quàntica de camps, mecànica estadística i sistemes complexos. Les seves contribucions científiques més conegudes són les equacions d'evolució de la QCD per a les densitats de partons, conegudes com a equacions Altarelli–Parisi o DGLAP,^[1] la solució exacta del model Sherrington–Kirkpatrick de cristalls d'espín, l'equació Kardar–Parisi–Zhang que descriu les escales dinàmiques de creixement d'interfícies, i l'estudi del comportament col·lectiu de bandades d'ocells.^[2] El 2021 va rebre el premi Nobel en Físiques conjuntament amb Klaus Hasselmann i Syukuro Manabe per les seves contribucions fonamentals a la teoria de sistemes complexos, en particular "per la descoberta de la interacció de desordre i fluctuacions en sistemes físics de l'escales atòmica a planetària."^[3]

Giorgio Parisi es va doctorar a la Universitat de Roma La Sapienza el 1970 sota la supervisió de Nicola Cabibbo. Va ser investigador al Laboratori Nazionali di Frascati (1971–1981) i científic-visitant a la Universitat de Colúmbia (1973–1974), Institut des hautes études scientifiques (1976–1977), i École Normale Supérieure (1977–1978). Del 1981 al 1992 fou catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de Roma II i és ara professor de Teories Quàntiques a la Universitat de Roma La Sapienza. Fou un membre de la Col·laboració Simons que resolgué el "Problema del Cristall".^[4] El 2018, va ser elegit president de l'Accademia dei Lincei.^[5]

D'ençà 2016, Giorgio Parisi ha estat dirigint el moviment "Salviamo la Ricerca Italiana" per tal de pressionar els governs italians i europeus per finançar la recerca bàsica per sobre del nivell de subsistència.^[6]