Back Giovanni Francesco Straparola Breton Giovanni Francesco Straparola German Giovanni Francesco Straparola English Giovanni Francesco Straparola Esperanto Giovanni Francesco Straparola Spanish Giovanni Francesco Straparola Finnish Giovanni Francesco Straparola French ג'ובאני פרנצ'סקו סטרפרולה HE Giovanni Francesco Straparola Icelandic Giovanni Francesco Straparola Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1480 (Gregorià)  Caravaggio (Itàlia) | ||
| Mort | Després de 1557 Venècia (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques | ||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Nom de ploma | Zoan Francesco Straparola | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
 | |||
Giovanni Francesco «Gianfrancesco» Straparola (ca. 1480 – ca. 1557) fou un escriptor italià i col·leccionista de contes de fades de Caravaggio. Ha estat qualificat com el progenitor de la forma literària del conte de fades.[1] Mentre que el seu nom gairebé segur que fos "Giovanni Francesco", el cognom "Straparola" no és pas plausible. No és típic d'un nom familiar d'aquella època i lloc, i el significat literal que té («xarlatà») sembla un malnom de l'escriptor.[2]
L'obra principal de Straparola és la col·lecció de dos volums Le piacevoli notti (Les nits agradables), amb 75 històries. Basat en el Decameró, té participants d'una festa de 13 nits a l'illa de Murano, prop de Venècia, els quals s'expliquen històries que varien des de fantàstiques fins a obscenes.[3] Conté les primeres versions escrites conegudes de molts contes de fades.[4] Entre els contes s'inclouen els següents:
- El rei Porc
- Costantino Fortunato, la variant antiga més coneguda d'El gat amb botes
- Ancilotto, rei de Provino, la variant antiga més coneguda de L'aigua dansaire, la poma cantaire i l'ocell parlant
- Biancabella i la serp
- Mestre Lattantio i el seu aprenent Dionigi
- Guerrino i l'home salvatge, la variant antiga més coneguda de Joan de Ferro[5]
- Fortunio
- Costanza / Costanzo
Venècia fou el primer lloc d'Europa en el qual el públic comprador de llibres inclogué nombres considerables d'artesans literats, cosa que explica la predominància del tema de l'ascens social en les històries de Straparola[6]
- ↑ Jack Zipes, The Great Fairy Tale Tradition: From Straparola and Basile to the Brothers Grimm, p 841, ISBN 0-393-97636-X (anglès)
- ↑ W. G. Waters, "The Mysterious Giovan Francesco Straparola", Jack Zipes, ed., The Great Fairy Tale Tradition: From Straparola and Basile to the Brothers Grimm, p 877, ISBN 0-393-97636-X (anglès)
- ↑ Jack Zipes, The Great Fairy Tale Tradition: From Straparola and Basile to the Brothers Grimm, p 841, ISBN 0-393-97636-X (anglès)
- ↑ Steven Swann Jones, The Fairy Tale: The Magic Mirror of Imagination, Twayne Publishers, New York, 1995, p 38, ISBN 0-8057-0950-9 (anglès)
- ↑ Paul Delarue, The Borzoi Book of French Folk-Tales, p 384, Alfred A. Knopf, Inc., New York 1956 (en anglès)
- ↑ See Ruth Bottigheimer: Fairy tales, old wives and printing presses. History Today, 31 desembre 2003. [1] (anglès)