Back جوليو ناتا Arabic جوليو ناتا ARZ Culio Natta Azerbaijani جولیو ناتا AZB Джуліа Ната Byelorussian Джулио Ната Bulgarian জুলিও নাত্তা Bengali/Bangla Giulio Natta Czech Giulio Natta Danish Giulio Natta German
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1903  Porto Maurizio (Itàlia) (oc)  | ||
| Mort | 2 maig 1979 (76 anys) Bèrgam (Itàlia) | ||
| Causa de mort | malaltia de Parkinson | ||
| Formació | Politècnic de Milà | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química orgànica | ||
| Lloc de treball | Pavia Milà Torí Roma | ||
| Ocupació | químic, inventor, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Politècnic de Milà Universitat de Milà Universitat de Pavia Universitat de Roma La Sapienza Politècnic de Torí | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| Lloc web | giulionatta.it | ||
Giulio Natta (Porto Maurizio, 26 de febrer de 1903 - Bèrgam, 2 de maig de 1979) fou un enginyer químic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Química juntament amb Karl Ziegler l'any 1963 pels "els seus descobriments en el camp de la química i la tecnologia de polímers",[1] en particular pel desenvolupament de catalitzadors capaços d'operar en l'estereoquímica del propilè de les reaccions de polimerització[2] per a la producció de polipropilè isotàctic[3] (polimeritzacions estereoespecífiques).[4][5]
- ↑ The Nobel Prize in Chemistry 1963.
- ↑ Cfr. R.J. Fessenden, J.S. Fessenden, Chimica organica, Piccin Editore, Padova, 1983, Cap. 9, § 9.17-A, p. 431.
- ↑ Cfr. E. Stocchi, Chimica Industriale Organica, Editrice Edisco, Torino, 1990, Cap. 13, in particolare Parti I, II, § 7.13.
- ↑ Cfr. G. Natta, M. Farina, Stereochimica: molecole in 3D, A. Mondadori, Milano, 1968, p. 8.
- ↑ Cfr. pure A. Di Meo (a cura di), Storia della chimica in Italia, Edizioni Theoria, Roma-Napoli, 1989, Ultimo Capitolo.