Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 20 maig 1906 Gènova (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||||||
Mort | 2 maig 1989 (82 anys) Gènova (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||||||
Arquebisbe de Gènova-Bobbio | |||||||||||||||||||||||||||
14 de maig de 1946 – 6 de juliol de 1987 | |||||||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Itàlia | ||||||||||||||||||||||||||
Religió | Catolicisme | ||||||||||||||||||||||||||
Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana | ||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | bisbe catòlic (1944–), sacerdot catòlic (1928–) | ||||||||||||||||||||||||||
Consagració | 7 de maig de 1944 per Pietro Boetto S.J. | ||||||||||||||||||||||||||
Proclamació cardenalícia | 12 de gener de 1953 per Pius XII Cardenal prevere de Santa Maria della Vittoria | ||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||
14 octubre 1978 | conclave d'octubre del 1978 | ||||||||||||||||||||||||||
26 agost 1978 | Conclave d'agost de 1978 | ||||||||||||||||||||||||||
19 juny 1963 | conclave de 1963 | ||||||||||||||||||||||||||
11 octubre 1962 | Concili Vaticà II | ||||||||||||||||||||||||||
28 octubre 1958 | Conclave de 1958 | ||||||||||||||||||||||||||
Coetus Internationalis Patrum (en) | |||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||
Non nobis, Domine | |||||||||||||||||||||||||||
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Giuseppe Siri (Gènova, 20 de maig de 1906 – 2 de maig de 1989) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.
Ferm defensor de la tradició litúrgica i doctrinal de l'Església[1] i l'oponent de les ideologies totalitàries del segle xx, que considerava incompatibles amb la fe catòlica,[2] Giuseppe Siri va pujar ràpidament les files de la jerarquia de l'Església per convertir-se en bisbe auxiliar als 38 anys, arquebisbe de Gènova als 40 i cardenal als 47 anys.[3]
Va governar l'arxidiòcesi ligur des de 1946 fins al 1987, i, amb els seus 41 anys de duració, el seu episcopat va ser probablement[4] el més llarg de l'Església genovesa.[5] Va participar en quatre conclaves, durant els quals ell sempre va aparèixer entre els candidats elegibles.[6] Siri també va estar entre els diversos càrrecs ocupats, president de la Conferència Episcopal Italiana des de 1959 fins a 1965.[7]
El seu fort caràcter, poc inclinat al compromís,[8] i la tenaç defensa de les seves conviccions dividí sovint l'opinió pública, atraient crítiques molt favorables i una forta oposició.[9] A Gènova, ciutat a la qual estava profundament unit, fundà i donà suport a diverses organitzacions d'ajuda, pastorals i culturals.[10] Un escriptor prolífic, la seva vasta producció es divideix en centenars de títols, dividits entre cartes pastorals, llibres, discursos, homilies, articles i reportatges.[11]
La seva ciutat natal ha dedicat la Galleria Cardinale Giuseppe Siri, l'entrada principal del teatro Carlo Felice.[12]