Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 gener 1856 ![]() Càpua (Itàlia) ![]() |
Mort | 1r juny 1909 ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Formació | Conservatorio San Pietro a Majella ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pianista, compositor, director d'orquestra, musicòleg ![]() |
Gènere | Simfonia ![]() |
Professors | Beniamino Cesi i Paolo Serrao ![]() |
Alumnes | Cesare Sodero i Margherita Galeotti ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Giuseppe Martucci (Càpua, 6 de gener de 1856 - Nàpols, 1 de juny de 1909) va ser un compositor, director d'orquestra, pianista i professor italià.
De vegades anomenat "els Brahms italians",[1] Martucci va ser notable entre els compositors italians de l'època perquè va dedicar tota la seva carrera a la música absoluta i no va escriure òperes. Com a compositor i professor va influir en la reactivació de l'interès italià per la música no operística. No obstant això, com a director d'orquestra, va ajudar a introduir les òperes de Wagner a Itàlia i també hi va oferir importants concerts primerencs de música anglesa.