  | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Scylacosauridae |
| Gènere | Glanosuchus |
| Espècie | Glanosuchus macrops Broom, 1904 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Glanosuchus macrops és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels pristerognàtids[3] (o, segons altres classificacions, dels escilacosàurids[1]) que visqué durant el Permià mitjà en allò que avui en dia és Sud-àfrica. Es tracta de l'única espècie reconeguda del gènere Glanosuchus. Tenia una estructura de l'orella mitjana intermèdia entre la dels teràpsids primitius i la dels mamífers. Unes crestes de la cavitat nasal suggereixen que tenia un metabolisme com a mínim parcialment endotèrmic. Tenia el crani d'uns 30 cm i probablement atenyia uns 180 cm de llargada total.[4]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Glanosuchus macrops» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Kammerer, C. F. «Revision of the Scylacosauridae (Therapsida, Therocephalia)» (en anglès). Palaeontologia africana, 56, 2023, pàg. 51-87.
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «The Evolution of Mammalian Endothermy» (J. A. Ruben, W. J. Hillenius, T. S. Kemp i D. E. Quick).
- ↑ Zimmer, C. «The Importance of Noses» (en anglès). Discover, 15, 8, 1994.