Back Kabouter Afrikaans Гном Byelorussian Гном BE-X-OLD Гном Bulgarian Gnom BS Gnóm Czech Krôsniã CSB Gnom German Gnome English Gnomo Esperanto
  | |
| Tipus | raça humana mítica |
|---|---|
Un gnom és un ésser creat per Paracels al segle xvi. Paracels el va definir com un dels quatre éssers elementals classificant-lo com l'esperit de la terra, al costat de l'ondina, l'ésser elemental de l'aigua, el silf o sílfide, l'esperit elemental de l'aire i la salamandra, l'esperit del foc.[1] Segons això, en Paracels va imaginar els gnoms com a esperits, més semblants, doncs, als nostres follets que no pas als duergs o nans.
En Paracels els descriu com a éssers amb una estatura de dos pams (devers 40 cm),[Nota 1] molt tímids i, a causa de llur substància ígnia i subtil, capaços de travessar la roca sòlida com si fossin fantasmes, o d'aparèixer com a foc follet. En Paracels els va atribuir la capacitat d'enamorar-se dels humans i ho explicà dient que els gnoms, igual que els altres esperits elementals, no posseïen ànima i intentaven participar de la relació entre l'home i Déu relacionant-se amb els humans.
En el tractat cinquè del seu Llibre de les nimfes, silfs, pigmeus i salamandres i els altres esperits en Paracels deixa ben clar que els gnoms i els nans no són pas el mateix, sinó que els nans, que per a ell provenen dels gnoms, són monstres -degeneracions- dels gnoms.
El primer moviment de la suite per a piano Quadres d'una exposició (1874) d'en Modest Petròvitx Mússorgski es titula Gnomus ("El Gnom"). Els moviments contínuament canviants del gnom (adés ràpids adés lents) es tradueixen musicalment en un ritme discontinu que avança onomatopeicament, com a estrebades.
En la literatura moderna de fantasia procedent dels països anglosaxons (phantasy), el concepte de gnom s'ha convertit en una subespècie de nan.
El mot, per tant, no pertany ni a l'antiguitat germànica ni a l'Edat mitjana, sinó a l'època del Renaixement, i les seves arrels són gregues, no pas germàniques: tot i que en Paracels no diu d'on ha tret aquest nom, el més versemblant és que sigui una encunyació seva creuant el grec ἡ γνώμη ‘saviesa, intel·ligència, raó’ o ὁ γνώμων -ώμονος ‘el qui coneix’ i el grec ὁ γηνόμος, γεωνόμος ‘habitant de la terra’.
- ↑ Paracelsus: Liber de nymphis, sylphis, pygmaeis et salamandris et de caeteris spiritibus. Nissae Silesiorum, 1566.
Theophrast von Hohenheim: Das Buch von den Nymphen, Sylphen, Pygmaeen, Salamandern und den übrigen Geistern. Marburg an der Lahn: Basilisken-Presse, 2003 (Faks. der Ausg. Basel, 1590 / übertr. und mit einem Nachw. vers. von Gunhild Pörksen). ISBN 978-3-925347-68-9.
Le livre des nymphes, des sylphes, des pygmées, des salamandres et de tous les autres esprits de Théophraste de Hohenheim (1493-1541) dit PARACELSE. Trad. de l'all. et intr. par Sylvie Paris. Nîmes: Lacour, 1998. ISBN 2-84406-026-9 i ISBN 978-2-84406-026-6.
Una versió castellana del tractat paracelsià es pot consultar online a Theophrastus Bombast von Hoheneim (Paracelso): Tratado de las Ninfas, los Silfos, los Pigmeos, las Salamandras y otros seres Arxivat 2017-03-29 a Wayback Machine.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.