Godfrey Harold Hardy |
|
Naixement | 7 febrer 1877 Cranleigh (Anglaterra) |
---|
Mort | 1r desembre 1947 (70 anys) Nuffield Health Cambridge Hospital (Anglaterra) (en) |
---|
Sepultura | Trinity College Chapel, Cambridge 52° 12′ 27″ N, 0° 07′ 03″ E / 52.20739°N,0.11739°E / 52.20739; 0.11739 |
---|
Formació | Trinity College (1896–1898) Winchester College (1890–1896) Cranleigh School (–1889) Universitat de Cambridge |
---|
Director de tesi | Augustus Love i Edmund Whittaker |
---|
|
Camp de treball | Anàlisi matemàtica, teoria de nombres i matemàtiques |
---|
Lloc de treball | Anglaterra |
---|
Ocupació | matemàtic, acadèmic, professor d'universitat |
---|
Ocupador | Universitat de Cambridge (1931–1945) Universitat d'Oxford, Càtedra Saviliana de Geometria (1919–1931) Universitat de Cambridge (1900–1919) |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Edmund Whittaker |
---|
Alumnes | Charles Fox i Raymond Paley |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Mary Cartwright, Srinivasa Ramanujan, Lancelot Bosanquet, Sydney Chapman, Irving John Good, Frank Vigor Morley, Cyril Offord, Harry Pitt, Richard Rado, Robert Rankin, K. Ananda Rau, Frank Smithies, Donald C. Spencer, Edward Titchmarsh, T. Vijayaraghavan, Edward Maitland Wright, Ughtred Haslam-Jones, A. C. Bassett (en) , P. L. Srivastava (en) , R. Profitt (en) , Edgar G. Phillips (en) , P. M. Owen (en) , M. M. Ahmed (en) , Edward Linfoot, Sheila Edmonds i Victor Levin (en) |
---|
|
Cònjuge | cap valor |
---|
|
|
|
|
Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947[1]) fou un rellevant matemàtic anglès, reconegut pels seus treballs en els camps de la teoria de nombres i en l'anàlisi matemàtica.[2][3] També és conegut per l'assaig A Mathematician's Apology (1940), en què qüestiona l'estètica de les matemàtiques. És considerada com una de les millors obres sobre el pensament d'un matemàtic professional, escrita per un apassionat de la seva feina. En biologia, és conegut pel principi Hardy-Weinberg, un principi bàsic de la genètica de poblacions.
GH Hardy és conegut habitualment per aquells que no pertanyen al camp de les matemàtiques pel seu assaig de 1940 Apologia d'un matemàtic, sovint considerat com una de les millors idees sobre la ment d'un matemàtic treballador escrit per a persones profanes.
A partir de 1914, Hardy va ser el mentor del matemàtic indi Srinivasa Ramanujan, una relació que s'ha celebrat.[4] Hardy va reconèixer gairebé immediatament l'extraordinària, encara que no educada, brillantor de Ramanujan, i Hardy i Ramanujan es van convertir en col·laboradors estrets. En una entrevista de Paul Erdős, quan se li va preguntar a Hardy quina va ser la seva major contribució a les matemàtiques, Hardy va respondre sense dubtar que era el descobriment de Ramanujan.[5] En una conferència sobre Ramanujan, Hardy va dir que "la meva associació amb ell és l'únic incident romàntic de la meva vida".[6]
- ↑ GRO Register of Deaths: DEC 1947 4a 204 Cambridge – Godfrey H. Hardy, aged 70
- ↑ O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Godfrey Harold Hardy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- ↑ Godfrey Harold Hardy al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ THE MAN WHO KNEW INFINITY: A Life of the Genius Ramanujan Arxivat 2017-12-05 a Wayback Machine.. Retrieved 2 desembre 2010.
- ↑ Alladi, Krishnaswami The Hindu [Madras, India], 19-12-1987. ISSN: 0971-751X.. Cited in Hoffman, Paul. The Man Who Loved Only Numbers. Fourth Estate, 1998, p. 82–83. ISBN 1-85702-829-5.
- ↑ Hardy, G. H.. Ramanujan: Twelve Lectures on Subjects Suggested by his Life and Work. Providence, RI: AMS Chelsea, 1999. ISBN 978-0-8218-2023-0.