Grafit

Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu la representació artística, vegeu «grafit (art)».

Grafit
Grafit de Letovice, República Txeca
Fórmula química	C
Epònim	escriptura
Classificació
Categoria	Mineral
Nickel-Strunz 10a ed.	01.CB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	1.CB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	I/B.02a
Dana	1.3.6.2
Heys	1.25
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema hexagonal
Hàbit cristal·lí	tabular, de sis cares foliada, les masses granulars compactades
Grup espacial	grup espacial 194
Massa molar	12 Da
Color	negre acer, gris
Exfoliació	Perfecta
Fractura	escamosa; desigual quan no es fa en el sentit de l'exfoliació
Duresa (Mohs)	1 a 2
Lluïssor	Metàl·lica terrosa
Color de la ratlla	Negre acer - gris
Densitat	2,09 a 2,23 g/cm³
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Gr
Referències	[1]

El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic. Està format quasi exclusivament per àtoms de carboni, i es tracta de fet d'una de les formes al·lotròpiques en què es pot presentar el carboni elemental, juntament amb el diamant, el ful·lerè i altres, com el grafè. El grafit és la forma més estable del carboni en condicions estàndard (o a pressions i temperatures baixes), motiu pel qual se l'utilitza en termoquímica per a definir l'estat estàndard respecte del qual es mesura la calor de formació dels compostos del carboni. També és polimorf de la chaoïta i la lonsdaleïta. Rep el seu nom per Abraham Gottlob Werner l'any 1789, i el terme grafit deriva del grec γραφειν (graphein) que significa escriure. Es pot considerar el grafit com el carbó de màxim contingut en carboni, trobant-se per damunt de l'antracita, de manera que se'l pot anomenar meta-antracita, encara que normalment no se l'empra com a combustible degut al fet que és molt difícil encendre'l. També és possible entendre el grafit com una successió de capes de grafè superposades. Antigament, es va anomenar "molibundasna" (que no s'ha de confondre amb el mineral molibdenita).^[1]