Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu la representació artística, vegeu «grafit (art)». |
Grafit | |
---|---|
Grafit de Letovice, República Txeca | |
Fórmula química | C |
Epònim | escriptura |
Classificació | |
Categoria | Mineral |
Nickel-Strunz 10a ed. | 01.CB.05a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CB.05a |
Nickel-Strunz 8a ed. | I/B.02a |
Dana | 1.3.6.2 |
Heys | 1.25 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema hexagonal |
Hàbit cristal·lí | tabular, de sis cares foliada, les masses granulars compactades |
Grup espacial | grup espacial 194 |
Massa molar | 12 Da |
Color | negre acer, gris |
Exfoliació | Perfecta |
Fractura | escamosa; desigual quan no es fa en el sentit de l'exfoliació |
Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
Lluïssor | Metàl·lica terrosa |
Color de la ratlla | Negre acer - gris |
Densitat | 2,09 a 2,23 g/cm³ |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Gr |
Referències | [1] |
El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic. Està format quasi exclusivament per àtoms de carboni, i es tracta de fet d'una de les formes al·lotròpiques en què es pot presentar el carboni elemental, juntament amb el diamant, el ful·lerè i altres, com el grafè. El grafit és la forma més estable del carboni en condicions estàndard (o a pressions i temperatures baixes), motiu pel qual se l'utilitza en termoquímica per a definir l'estat estàndard respecte del qual es mesura la calor de formació dels compostos del carboni. També és polimorf de la chaoïta i la lonsdaleïta. Rep el seu nom per Abraham Gottlob Werner l'any 1789, i el terme grafit deriva del grec γραφειν (graphein) que significa escriure. Es pot considerar el grafit com el carbó de màxim contingut en carboni, trobant-se per damunt de l'antracita, de manera que se'l pot anomenar meta-antracita, encara que normalment no se l'empra com a combustible degut al fet que és molt difícil encendre'l. També és possible entendre el grafit com una successió de capes de grafè superposades. Antigament, es va anomenar "molibundasna" (que no s'ha de confondre amb el mineral molibdenita).[1]