Grafit (arqueologia)

En context arqueològic, un grafit (en plural, grafitis; del grec γράφω 'escriure', 'dibuixar', 'gravar'),^[1] és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores. Les marques poden formar una imatge o un escrit. Des de l'antiguitat s'han utilitzat eines, fins i tot rudimentàries, com burins, claus, punxons, estils o altres eines semblants. Molts exemples de grafitis són dibuixos abstractes o simbòlics, que potser van tenir un paper de comunicació conceptual abans de l'arribada de l'escriptura.

Els grafitis ja són presents al Paleolític superior, com en els gravats rupestres de la Valcamonica.^[2] El terme no s'acostuma a utilitzar per a la decoració gravada en objectes petits com els ossos, que constitueixen una gran part de l'art del Paleolític Superior, però es pot utilitzar per a les imatges gravades, generalment d'animals, que es troben habitualment a les coves, encara que molt menys conegudes que les pintures rupestres de la mateixa època; sovint les dues es troben a les mateixes coves.

Des de l'antiguitat ens han arribat nombrosos testimonis, des dels fenicis (el grafit de la tomba d'Ahiram) fins a l'Imperi Romà (el grafit d'Alexàmenos), mentre que, en l'època paleocristiana i en l'alta edat mitjana, també hi són presents els grafits en làpides funeràries.

• 
  Detall de la muralla medieval de Parma, on es troba la «Porta Pediculosa» on és ben visible el dibuix d'un poll
• 
  Grafit de l'interior del temple de Mnajdra (Malta)

En arqueologia, el terme pot incloure o no el sentit modern més comú d'una addició «no autoritzada» a un edifici o monument. L'esgrafiat, una tècnica decorativa per rascar parcialment una capa superior de guix o algun altre material per revelar un material de color diferent a sota, també es coneix com a «grafit».

El grau de complexitat és molt variable segons el tipus de grafit, i pot anar des d'un simple gravat fins a una elaborada pintura de les parets.