Back غريانوتوكسين Arabic Andromedotoksin Danish Grayanotoxine German Grayanotoxin English Grayanotoxina Spanish گریانوتوکسین Persian Grayanotoxine French Andromedotoxin FRR Graianotossina Italian グラヤノトキシン Japanese

Graianotoxina

Infotaula de compost químicGraianotoxina
Substància químicaDiterpenoid
Massa molecular412.5
Estructura química
Fórmula químicaC22H36O7
Nom sistemàtic de la IUPAC3,4,6,9,14-pentahidroxi-5,5,9,14-tetrametil-16-tetracicloacetat
Propietat
SolubilitatSoluble en lípids
Punt de fusió258-270 °C

Les graianotoxines són un grup de neurotoxines estretament relacionades que es troben en plantes del gènere Rhododendron, de la família de les Ericàcies. Es poden trobar a la mel feta a partir del nèctar d'aquestes plantes, i rep el nom de "mel boja".[1] A partir de la ingesta de la planta o de qualsevol dels seus derivats (com la mel) es pot produir una reacció verinosa anomenada enverinament graianotoxínic, malaltia de la mel boja, intoxicació per la mel o emmetzinament rhododèndric que pot portar a la mort en el pitjor dels casos.[1][2]

Podem trobar diferents tipus. La graianotoxina I (vegeu a sota) és coneguda també com a andromedotoxina, acetilandromedol, rhodotoxina i asebotoxina; el nom químic sistemàtic és: graianotaxà-3,5,6,10,14,16-hexol 14-acetat.[3]

La intoxicació per graianotoxina, tant en humans com en animals, causa simptomatologia neurològica i cardíaca, això és degut a la seva capacitat d'afectar els canals de sodi de la membrana cel·lular.[4][5] Tot i així, té beneficis associats enfront al tractament de certes malalties, degut a la seva capacitat antioxidant, formant part de la família de la medicina alternativa.[6]

Actualment hi ha una estricta regulació en la fabricació i comercialització de la mel per part d'agències de seguretat alimentària per evitar la presència de graianotoxina.[7][8]

  1. ↑ 1,0 1,1 Ullah, Sana; Khan, Shahid Ullah; Saleh, Tawfik A.; Fahad, Shah «Mad honey: uses, intoxicating/poisoning effects, diagnosis, and treatment» (en anglès). RSC Advances, 8, 33, 2018, pàg. 18635–18646. DOI: 10.1039/C8RA01924J. ISSN: 2046-2069. PMC: PMC9080652. PMID: 35541133.
  2. ↑ Demircan, A; Keleş, A; Bildik, F; Aygencel, G; Doğan, NO; Gómez, HF «Mad honey sex: Therapeutic misadventures from an ancient biological weapon». Annals of Emergency Medicine, 54, 6, 2009, pàg. 824–9. DOI: 10.1016/j.annemergmed.2009.06.010. PMID: 19683834.
  3. ↑ The Merck Index, 10th Ed (1983) pp.652-653, Rahway: Merck & Co.
  4. ↑ DEPARTMENT OF HEALTH AND HUMAN SERVICES, U. S. FOOD AND DRUG ADMINISTRATION, U. S.. Bad bug book : handbook of foodborne pathogenic microorganisms and natural toxins. 2nd edition, p. 249. ISBN 0-359-79381-9. 
  5. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3
  6. ↑ Sahin, Huseyin; Turumtay, Emine Akyuz; Yildiz, Oktay; Kolayli, Sevgi «Grayanotoxin-III Detection and Antioxidant Activity of Mad Honey» (en anglès). International Journal of Food Properties, 18, 12, 02-12-2015, pàg. 2665–2674. DOI: 10.1080/10942912.2014.999866. ISSN: 1094-2912.
  7. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :13
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :8
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne