Gran Guerra Turca

Gran Guerra Turca

Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres poloneso-otomanes, Guerres turcovenecianes, Guerres russoturques
Sobieski a Viena per Juliusz Kossak
Tipus	guerra
Data	16 de juliol de 1683 - 26 de gener de 1699
Lloc	Actuals Àustria, Hongria, Sèrbia, Croàcia, Grècia i Ucraïna
Resultat	Victòria de la Lliga Santa i Tractat de Karlowitz
Sacre Imperi Romanogermànic, Imperi Habsburg, Confederació de Polònia i Lituània, Tsarat Rus, República de Venècia, Ducat de Màntua, Prince-Bishopric of Montenegro (en) , serbis, grecs, búlgars, albanesos i Imperi Otomà
Bàndols
Sacre Imperi Romanogermànic Tsarat Rus Confederació de Polònia i Lituània República de Venècia Imperi Otomà Kanat de Crimea

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del segle xvii contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus. Aquestes diferents guerres, agrupades sota el nom de Gran Guerra Turca, foren degudes al restabliment del poder otomà i signifiquen l'últim intent dels turcs d'estendre's per Europa. Es poden diferenciar dues fases: en la primera (des 1645-1683) els otomans i els seus aliats atacaren successivament i per separat els diferents estats cristians. A la segona fase (1684-1699) els regnes cristians s'uniren format la Santa Lliga. Finalment les conquestes cristianes obligaren als otomans a signar el Tractat de Karlowitz que marcà l'inici del replegament otomà als Balcans.^[1]