Back اللعبة الكبرى Arabic El Gran Xuegu AST Böyük oyun Azerbaijani Голямата игра Bulgarian গ্রেট গেম Bengali/Bangla یاریی مەزن CKB Velká hra Czech Y Gêm Fawr Welsh The Great Game Danish The Great Game German

Gran Joc

Infotaula de conflicte militarGran Joc
lang=
Mapa polític d'Àsia a principis del segle XX Modifica el valor a Wikidata
Tipusguerra freda Modifica el valor a Wikidata
Data12 gener 1830 Modifica el valor a Wikidata –  10 setembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsRegne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Imperi Rus Modifica el valor a Wikidata

El Gran Joc és el nom que els britànics van denominar la rivalitat estratègica que van mantenir amb els russos a Àsia central durant el segle xix i principis del segle xx.[1] Aquesta rivalitat, a la qual els russos, per la seva banda, van denominar El Torneig de les Ombres (rus: Турниры тене́й), mai no va arribar a propiciar un enfrontament directe entre les forces armades d'ambdós països. El terme va ser inventat pel diplomàtic Arthur Conolly però va ser popularitzat per l'escriptor Rudyard Kipling en la novel·la Kim de 1901.

Tot i que el Gran Joc va estar marcat per la desconfiança, la intriga diplomàtica i les guerres regionals, mai va esclatar en una guerra a gran escala directament entre les forces colonials russes i britàniques.[2] No obstant això, les dues nacions van lluitar a la Guerra de Crimea de 1853 a 1856, que va afectar el Gran Joc.[3][4] Els imperis rus i britànic també van cooperar nombroses vegades durant el Gran Joc, incloent molts tractats i la Comissió de Límits afganesos.

Gran Bretanya temia que l'expansió de Rússia cap al sud amenacés l'Índia, mentre que Rússia temia l'expansió dels interessos britànics a Àsia Central. Com a resultat, Gran Bretanya va fer una alta prioritat protegir totes les aproximacions a l'Índia, mentre que Rússia continuava la seva conquesta militar de l'Àsia Central.[2][5] Conscients de la importància de l'Índia per als britànics, els esforços russos a la regió sovint tenien l'objectiu d'extorsionar-los concessions a Europa, [6][7][8] però després de 1801, no tenien cap intenció seriosa d'atacar directament l'Índia.[9][6] Els plans de guerra russos per a l'Índia que es van proposar però mai es van materialitzar incloïen els plans Duhamel i Khrulev de la Guerra de Crimea (1853–1856).[10]

La rivalitat entre Rússia i Gran Bretanya a Àsia al segle XIX va començar amb la planificada marxa índia de Pau i les invasions russes a l'Iran el 1804–1813 i el 1826–1828, que van barrejar Pèrsia en una competència entre potències colonials.[11] Segons un punt de vista important, el Gran Joc va començar el 12 de gener de 1830, quan Lord Ellenborough, el president de la Junta de Control de l'Índia, va encarregar a Lord Bentinck, el governador general, d'establir una ruta comercial cap a l'emirat de Bukhara. La Gran Bretanya pretenia crear un protectorat a l'Afganistan i donar suport a l'Imperi Otomà, Pèrsia, Khiva i Bukhara com a estats tampó contra l'expansió russa. Això protegiria l'Índia i les principals rutes comercials marítimes britàniques bloquejant Rússia d'aconseguir un port al golf Pèrsic o a l' oceà Índic. A mesura que les esferes d'influència russa i britànica es van expandir i competir, Rússia va proposar l'Afganistan com a zona neutral.[12]

Tradicionalment, el Gran Joc va acabar entre 1895 i 1907. El setembre de 1895, Londres i Sant Petersburg van signar els protocols de la Comissió de Límits del Pamir, quan es va definir la frontera entre l'Afganistan i l'Imperi Rus mitjançant mètodes diplomàtics.[13] L'agost de 1907, la Convenció Anglo-Russa va crear una aliança entre Gran Bretanya i Rússia, i va delimitar formalment el control a l'Afganistan, Pèrsia i el Tibet.[14][15][16]

  1. ↑ Ingram, Edward «Great Britain's Great Game: An Introduction» (en anglès). The International History Review, 2, 2, 4-1980, pàg. 160 [Consulta: 17 setembre 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Ewans, 2004, p. 1.
  3. ↑ Jelavich, Barbara. St. Petersburg and Moscow : Tsarist and Soviet foreign policy, 1814–1974. Bloomington: Indiana University Press, 1974, p. 200–201. ISBN 0-253-35050-6. OCLC 796911. 
  4. ↑ «The Great Game, 1856–1907: Russo-British Relations in Central and East Asia» (en anglès). reviews.history.ac.uk. Arxivat de l'original el 10 April 2022. [Consulta: 9 agost 2021].
  5. ↑ «The Great Game, 1856–1907: Russo-British Relations in Central and East Asia» (en anglès). reviews.history.ac.uk. Arxivat de l'original el 10 April 2022. [Consulta: 9 agost 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 Jelavich, Barbara. St. Petersburg and Moscow : Tsarist and Soviet foreign policy, 1814–1974. Bloomington: Indiana University Press, 1974, p. 200–201. ISBN 0-253-35050-6. OCLC 796911. 
  7. ↑ (en anglès) , 21-06-2001.
  8. ↑ Andreev, A. I.. Soviet Russia and Tibet : the debacle of secret diplomacy, 1918-1930s. Leiden: Brill, 2003, p. 13–15, 18–20. ISBN 90-04-12952-9. OCLC 51330174. 
  9. ↑ Schimmelpenninck van der Oye, David. «Russian foreign policy: 1815–1917». A: The Cambridge History of Russia. 2, 2006, p. 54–574. 
  10. ↑ Korbel, Josef. Danger in Kashmir, 1966, p. 277. ISBN 978-1-4008-7523-8. OCLC 927444240. 
  11. ↑ Gozalova, Nigar The Maghreb Review, 48, 1, 2023, pàg. 89–99. DOI: 10.1353/tmr.2023.0003. ISSN: 2754-6772.
  12. ↑ Becker, 2005, p. 47.
  13. ↑ Morgan, 1981, p. 231.
  14. ↑ Dean, Riaz. Mapping The Great Game: Explorers, Spies & Maps in Nineteenth-century Asia. Oxford: Casemate, 2019, p. 270–71. ISBN 978-1-61200-814-1. 
  15. ↑ (en anglès) , 10-08-1987.
  16. ↑ Hopkirk, Peter. Setting the East Ablaze: On Secret Service in Bolshevik Asia (en anglès). Oxford University Press, 2001. ISBN 978-0-19-280212-5. 
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne