La Gran Fam (en anglèsGreat Famine o Great Hunger, en irlandèsAn Gorta Mór, [ənˠ ˈɡɔɾˠt̪ˠə ˈmˠoːɾˠ]) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda)[1][2] fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852.[3] En ser les zones més greument afectades l'oest i el sud d'Irlanda, on la llengua irlandesa era dominant, el període fou conegut contemporàniament en irlandès com a Drochshaol,[4] traduït lliurement com "els temps difícils" (o literalment "la mala vida"). El pitjor any del període va ser el 1847, conegut com a "47 negre".[5][6] Durant la Gran Fam, al voltant d'1 milió de persones van morir i més d'un milió van fugir del país,[7] fet que causà que la població del país caigués entre un 20 i un 25%; en algunes ciutats va caure fins a un 67% entre 1841 i 1851.[8][9][10] Entre 1845 i 1855, no menys de 2,1 milions de persones van sortir d'Irlanda, principalment en paquebots, però també en vaixells de vapor i bricbarques, un dels èxodes massius més grans d'una sola illa de la història.[11][12]
La fam fou un moment d'inflexió en la història d'Irlanda,[3] que va formar part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, la capital del qual era Londres, des del 1801 al 1922. La fam i els seus efectes van canviar permanentment el paisatge demogràfic, polític i cultural de l'illa; produí uns 2 milions de refugiats i provocà un descens de la població durant un segle.[21][22][23][24] Tant per als irlandesos nadius com per als de la diàspora resultant, la fam va entrar a la memòria popular.[25] Les tenses relacions entre molts irlandesos i el seu govern britànic van empitjorar encara més a causa de la fam, augmentaren les tensions ètniques i sectàries i impulsaren el nacionalisme i el republicanisme tant a Irlanda com entre els emigrants irlandesos d'arreu del món. El documentalista anglès John Percival va dir que la fam "es va convertir en part de la llarga història de traïció i explotació que va provocar el creixent moviment per la independència a Irlanda". L'estudiós Kirby Miller assenyala el mateix punt.[26][27] En anglès, existeix un debat pel que fa a la nomenclatura de l'esdeveniment, si s'utilitza el terme "Famine" (Fam), "Potato Famine" (Fam de la patata) o "Great Hunger" (Gran Fam), l'últim dels quals alguns creuen que recull amb més precisió la complicada història de l'època.[28]
La plaga de la patata va tornar a Europa el 1879, però, en aquest moment, la Guerra de la Terra (un dels moviments agraris més grans que es va produir a l'Europa del segle xix) havia començat a Irlanda.[29] El moviment, organitzat per la Lliga de la Terra, va continuar la campanya política a favor de les Tres F.[30] que va ser dictada el 1850 per la Tenant Right League durant la Gran Fam. Quan la plaga de les patates va tornar a Irlanda durant la fam de 1879, la Lliga va boicotejar "els propietaris notoris" i els seus membres van bloquejar físicament els desnonaments dels agricultors; la consegüent reducció del nombre de persones sense llar i l'enderroc d'habitatges va provocar una reducció dràstica del nombre de morts.[31]
↑«An Fháinleog» (en anglès). BBC. Arxivat de l'original el 18 d'agost 2020. [Consulta: 17 febrer 2022]. «Capítol 6. "drochshaol, si bé pot significar una vida dura, o temps difícils, també, amb majúscula, té un significat històric específic: Bliain an Drochshaoil significa l'Any de la Fam, especialment 1847; Aimsir an Drochshaoil significa el temps de la Gran Fam (1847–52)."»
↑Dave Hollett. Passage to the New World: Packet Ships and Irish Famine Emigrants, 1845-1851. Edició il·lustrada. P.M. Heaton, 1995, p. 103. ISBN 9781872006086.
↑Kelly, M.; Fotheringham, A. Stewart «The online atlas of Irish population change 1841–2002: A new resource for analysing national trends and local variations in Irish population dynamics» (en anglès). Irish Geography, Vol. 44, núm. 2–3, 2011, pàg. 215–244. DOI: 10.1080/00750778.2011.664806. «..la població va disminuir dràsticament de 8,2 milions a 6,5 milions entre 1841 i 1851 i després va disminuir gradualment i gairebé contínuament fins als 4,5 milions el 1961»
↑Tebrake, Janet K. «Irish peasant women in revolt: The Land League years» (en anglès). Irish Historical Studies, vol. 28, núm. 109, 5-1992, pàg. 63–80. DOI: 10.1017/S0021121400018587.
↑Free sale, fixity of tenure, fair rent, o sigui "Venda lliure, fixesa de tinença, renda justa"