La gran mentida (alemany: große Lüge) és una gran distorsió o tergiversació de la veritat utilitzada principalment com a tècnica de propaganda política.[1][2] L'expressió alemanya va ser utilitzada per primera vegada per Adolf Hitler en el seu llibre Mein Kampf (1925) per descriure com es podia induir a la gent a creure una mentida tan colossal perquè no es creuria que algú "pogués tenir la descarada de distorsionar la veritat de manera tan infame". Hitler va afirmar que la tècnica havia estat utilitzada pels jueus per culpar de la pèrdua d'Alemanya durant World War I al general alemany Erich Ludendorff, que era un destacat líder polític nacionalista a la República de Weimar.