Back Grand Palais Afrikaans القصر الكبير (باريس) Arabic Grand Palais AST Вялікі палац (Парыж) Byelorussian গ্রঁ পালে Bengali/Bangla Grand Palais Czech Grand Palais Danish Grand Palais German Γκραν Παλαί (Παρίσι) Greek Grand Palais English
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Nom en la llengua original | (fr) Grand Palais  | ||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Sala d'espectacles i centre de convencions | ||||||||
| Arquitecte | Charles-Louis Girault | ||||||||
| Construcció | 1900 | ||||||||
| Obertura | 1900 | ||||||||
| Ús | exposició | ||||||||
| Cronologia | |||||||||
| Salon d'Automne | |||||||||
| Característiques | |||||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Quartier des Champs-Élysées (França) | ||||||||
| Localització | 3, avenue du Général-Eisenhower, 75008 Paris | ||||||||
| |||||||||
| Monument històric catalogat | |||||||||
| Data | 6 novembre 2000 | ||||||||
| Identificador | PA00088877 | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupant | Réunion des musées nationaux et du Grand Palais des Champs-Élysées Palais de la Découverte (en)  | ||||||||
| Visitants anuals | 1.500.000 | ||||||||
| Lloc web | grandpalais.fr | ||||||||
   
| |||||||||
El Grand Palais des Beaux-Arts, també anomenat Grand Palais des Champs-Elysées i popularment conegut com a Grand Palais, és un edifici singular de la ciutat de París, situat als Camps Elisis, al 8è districte. Conforma un conjunt monumental amb el Petit Palais i el pont Alexandre III.
El Grand Palais es va construir l'any 1897 per aallotjar l'Exposició Universal de 1900, celebrada entre el 15 d'abril i el 12 de novembre del mateix any. Era un complex procés de gestació en el qual van participar diversos arquitectes. És al mateix lloc del Palau de la Indústria, edifici construït per a l'Exposició Universal de 1855.[1]
Destaca per un estil arquitectòni eclèctic, denominat «estil Beaux-Arts», característic de l'Escola de Belles Arts de París. L'edifici reflecteix el gust per la rica decoració i ornamentació a les façanes en pedra, el formalisme de la planta i realitzacions fins aleshores noves com la gran coberta envidriada, l'estructura de ferro i acer, i l'ús del formigó armat.
Com proclama un dels frontons,[2] el Grand Palais va ser creat com a Monument consacré par la République à la gloire de l'art français (Monument consagrat per la República a la glòria de l'art francès), que servia com a lloc de les manifestacions oficials de la III República Francesa i símbol del gust d'una part de la societat de l'època. Amb el temps i amb la decadència de l'estil Beaux-Arts el Grand Palais progressivament va servir com a centre per a salons tecnològics, exposicions comercials dels sectors de l'automòbil, de l'aeronàutica, de les ciències o de l'esport, i es convertí en un testimoni de l'evolució de l'art modern i dels avenços de la civilització durant el segle xx. Des del 1937 allotja el Palais de la découverte, destinat a les ciències aplicades, i des del 1964 les Galeries nationales du Grand Palais per a l'exposició de col·leccions provinents de museus nacionals francesos.
Fou edificat sobre un terreny inestable que amb el temps va afectar l'estructura; per aquest motiu, des del 1990 va començar una llarga i costosa obra de restauració. La nau central va ser reoberta el 2005 per a la celebració de salons i exposicions temporals. El 12 de juny de 1975 aquesta nau central va ser catalogada com a monument històric, classificació que es va estendre el 6 de novembre del 2000 a la totalitat dels 40.000 m² del Grand Palais.[2] El 13 de juliol de 2008 va allotjar la cimera de caps d'estat i el govern fundacional de la Unió per la Mediterrània.[3]
- ↑ «Exposición universal de 1900, proyecto para el Grand Palais». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 21 juny 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Le Grand Palais». Parisvisite. Arxivat de l'original el 2011-08-21. [Consulta: 21 juny 2011].
- ↑ «Vertice per il Mediterraneo (Parigi 13 luglio 2008)» (en italià). Governo italiano. [Consulta: 21 juny 2011].