Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 abril 1923 ![]() Winnipeg (Canadà) ![]() |
Mort | 9 desembre 2017 ![]() Montreal (Quebec) ![]() |
Causa de mort | malaltia ![]() |
Formació | Gordon Bell High School (en) ![]() Col·legi d'Art i Disseny d'Ontàrio - escultura ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Pel·lícula d'animació ![]() |
Lloc de treball | Canadà ![]() |
Ocupació | animador, actor de cinema, tècnic, director de cinema, realitzador ![]() |
Activitat | 1945 ![]() |
Ocupador | Oficina Nacional del Cinema del Canadà (1961–1988) TVC London (en) ![]() Oficina Nacional del Cinema del Canadà (1951–1957) Oficina Nacional del Cinema del Canadà (1944–1947) ![]() |
Professors | Norman McLaren ![]() |
Company professional | Norman McLaren ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Grant Munro (Winnipeg, 25 d'abril de 1923 - Montreal, 9 de desembre de 2017), va ser un director de cinema canadenc. A més de ser un dels animadors més reconeguts del seu país, va destacar com a documentalista i actor. De l'Ontario College of Art va saltar directament a l'equip de Norman McLaren al National Film Board of Canada, on va començar a fer els seus primers curtmetratges d'animació amb retalls de paper. McLaren va ser qui va popularitzar la seva figura, utilitzant-lo com a actor en obres tan conegudes com Neighbours o Christmas Cracker. Les col·laboracions entre els dos van ser contínues, tant en tasques de guionatge com de realització.
En la seva carrera independent destaquen, a més de les primeres animacions, els seus curts en animació stop-motion (Toys, 1966) i els seus darrers documentals (Boo-Hoo, 1975), on l'humor àcid que caracteritza la seva obra és més palpable.[1]