Gravity Probe B

Infotaula vehicle espacialGravity Probe B
Imatge
Informació general
Tipussatèl·lit de recerca, zero-drag satellite (en) Tradueix i artificial satellite of the Earth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantLockheed Martin i Universitat Stanford Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Operador

NSSDC ID2004-014A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT28230 Modifica el valor a Wikidata
DestíRetirat el 8 de desembre de 2010 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data20 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentDelta II Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidaVandenberg Space Force Base Space Launch Complex 2 West (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
3.334 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargada6,4 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2,6 m Modifica el valor a Wikidata

Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita polar Modifica el valor a Wikidata

Gravity Probe B és un satèl·lit artificial desenvolupat per la NASA i la Universitat Stanford per comprovar dues prediccions de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein. Va ser llançat el 20 d'abril de 2004 per un coet Delta des de la Vandenberg Air Force Base, que va obtenir resultats reeixits que van ser presentats els primers de maig de 2011.[1][2]

El satèl·lit, que orbita a 650 km d'altura en una òrbita polar, porta quatre petits giroscopis continguts en un vas Dewar de 1500 litres de capacitat i refredat amb heli líquid a 1,8 Kelvin, el desplaçament serà mesurat amb una precisió sense precedents per detectar petits canvis en la direcció de gir. Aquests petits canvis serien deguts a la manera en què l'espaitemps és distorsionat per la massa i el gir de la Terra. Els giroscopis van ser construïts a partir d'esferes de quars recobertes de niobi, que a les temperatures de l'heli líquid es torna superconductor, que permet que els giroscopis puguin ser suspesos elèctricament. Els canvis en l'eix de rotació dels giroscopis (que giren a 10.000 revolucions per minut) són mesurats per magnetòmetres ultrasensibles.

La nau s'estabilitza per rotació (entre 0,1 i 1 revolucions per minut). Els propulsors de posició s'alimenten de l'heli que refreda el vas Dewar.

  1. «Einstein acierta otra vez: la gravedad terrestre deforma el espacio y el tiempo» (en castellà). abc.es. [Consulta: 22 maig 2011].
  2. «Sonda espacial de la NASA comprueba que la teoría de Einstein es correcta» (en castellà). El Universo. [Consulta: 22 maig 2011].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne