Back Gregorio Allegri Afrikaans جريجوريو اليجرى ARZ Грегорио Алегри Bulgarian Gregorio Allegri Czech Gregorio Allegri Danish Gregorio Allegri German Γκρεγκόριο Αλλέγκρι Greek Gregorio Allegri English Gregorio Allegri Esperanto Gregorio Allegri Spanish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1582 (Gregorià)  Roma | ||
| Mort | 17 febrer 1652 (69/70 anys) Roma | ||
Mestre de capella Fermo Cathedral (en)  | |||
| 1607 – 1621 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, cantor, sacerdot, cantant | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Professors | Giovanni Bernardino Nanino | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Germans | Domenico Allegri | ||
        
 | |||
Gregorio Allegri (Roma, 1582 - 17 de febrer de 1652) va ser un sacerdot, cantant i compositor italià. Era germà del també compositor i mestre de capella Domenico Allegri (1585-1626).
Es va iniciar musicalment com a nen corista a Roma, a l'Església De San Luigi dei Francesi, de 1591 fins a 1596, en el qual la seva veu va començar a canviar de soprano a tenor. Va estudiar música amb Giovanni Maria Nanino, que era amic de Palestrina, entre 1600 i 1607. Durant diversos anys va cantar en diverses catedrals, especialment a Fermo entre 1607 i 1621, i també a Vallicella i Tivoli. El 1628 va retornar a Roma per passar els exàmens d'admissió al Cor de la Capella Papal, a la qual va ingressar el 6 de desembre de 1629, romanent-hi fins a la seva mort, i on va tenir entre altres alumnes en Antimo Liberati.[1] El càrrec li va proporcionar prestigi i seguretat econòmica. Com va escriure Andrea Adami da Bolsena, Allegri va ser considerat com singularment pur i benvolent.[2]
La seva obra, fonamentalment música sacra, inclou nombroses misses, motets, lamentacions, magnificats, concertini per a veu solista, etc. Va compondre una sonata en quatre parts per a cordes considerada el prototip del quartet de cordes. La seva obra es troba ben conservada en diversos manuscrits.
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. VI, pàg. 1184 (ISBN 84-239-4576-6)
- ↑ «No obstant això, aquesta en virtut d'una bondat singular. Amb els pobres sempre tenia la porta de la seva casa oberta, visitava els presoners cada dia, els donava gran almoina, com he testificat la seva escola segueix vivint tot home digne de crèdit.» (Era anco aggiunta alla sua virtù una singolar bontà di costumi. Tanto a i poveri, che aveva sempre alla sua porta di Casa, quanto a i carcerati, che quotidianamente visitava, faceva larghe limosine, come mi ha attestato un suo scolare ancor vivente Uomo degno d'ogni credito), Andrea Adami, Osservazioni per ben regolare il coro della cappella pontificia, Antonio de' Rossi, Roma, 1711, pp. 199-200.