Grendel dibuixat per Henrietta Elizabeth Marshall a l'obra Stories of Beowulf (1908) | |
Tipus | personatge literari |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Beowulf |
Dades | |
Gènere | masculí |
Assassinat/da per | Beowulf (en) |
Família | |
Mare | mare de Grendel |
Grendel és un gegant que apareix al poema èpic anglosaxó Beowulf (700–750) i un suposat descendent de Caín. És un ésser marginal, condemnat a vagabundejar la terra que terroritza i de tant en tant devora els homes del rei danès Hrothgar per venjar-se de la seva sort, fins que és derrotat per l'heroi. La seva mare vol venjar-se de Beowulf per la mort del seu fill però no ho aconsegueix i Beowulf l'assassina igualment. D'aquest personatge destaca la força física i la seva lletjor, fet que ha portat a representar-lo com un ogre deforme. Grendel és interpretat com a símbol del paganisme vençut pel cristianisme, simbolitzat per Beowulf.[1] És una figura popular als còmics del segle xx i als vídeojocs.[2]
És un dels tres antagonistes del poema (juntament amb la seva mare i el drac), tots alineats en oposició contra el protagonista Beowulf. Grendel és temut per tots a Heorot menys per Beowulf. Descendent de Caín,[3] Grendel és descrit com "una criatura de les tenebres, exiliada de la felicitat i maleïda de Déu, el destructor i devorador de la nostra espècie humana".[4] Normalment se'l representa com un monstre o un gegant,[5] encara que el seu estatus com a monstre, gegant o una altra forma de ser sobrenatural no es descriu clarament al poema i, per tant, continua sent objecte de debat acadèmic. El personatge de Grendel i el seu paper a la història de Beowulf han estat objecte de nombroses reinterpretacions i reimaginacions.[6][7]