Greuge

Jaume I, el Conqueridor,[1][2][3] presidint les Corts Catalanes. Frontispici d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Arxiu de la Corona d'Aragó. Usatges de Barcelona e constituciones de Cathalunya?, Barcelona: Pere Miquel i Diego de Gumiel, impressors).

Un greuge és una acció o omissió, física o virtual, que perjudica injustament a una persona o a una institució.[4] Inicialment els greuges s'associaven a agressions personals directes. En una segona fase el terme va passar a significar qualsevol actuació injusta, especialment un abús de poder en contra de les lleis establertes. Les constitucions de Catalunya, Aragó, Mallorca i València recollien el concepte de greuge i determinaven un protocol legal per a solucionar les causes dels agreujats. En una tercera etapa, que continua vigent, també es consideraven greuges les accions o omissions de caràcter personal contra una persona o institució en l'àmbit moral o psicològic, encara que quedessin fora dels àmbits polítics o jurídics.

  1. Museu d'Història de Catalunya (sales)
  2. La memòria d'un país. Guia del Museu d'Història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2018, pàgines 38-39
  3. «Corts Generals de Catalunya», Parlament de Catalunya. Imatge de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
  4. greuge a Optimot

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne