Back عائلة هيلدا Arabic Hildina skupina Czech Hilda-Gruppe German Hilda asteroid English Hilda grupo Esperanto Grupo de Hilda Spanish خانواده هیلدا Persian Hilda-ryhmä Finnish Groupe de Hilda French Հիլդայի ընտանիք Armenian
.svg){kind=small} Grup de Hilda | |
|---|---|
| Tipus | grup de planetes menors  |
| Epònim | (153) Hilda[1] |
| Troians de Júpiter | Grup Hilda |
| Òrbites de planetes | Cinturó d'asteroides |
| Sol | Objecte proper a la Terra |
Els asteroides de Hilda o Hildes són un grup dinàmic[2] d'asteroides en una ressonància orbital 3:2 amb Júpiter (cada dues voltes al sol que faça Júpiter, els Hilda en faran tres).
El líder del grup és l'asteroide (153) Hilda. El grup es mou en òrbites el·líptiques de manera que la seva àpside els posa enfront de Júpiter, o 60 graus per davant o darrere de Júpiter en els punts Lagrange L4 i L5.[3] Al llarg de tres òrbites successives cada asteroide de Hilda s'aproxima a aquests tres punts en seqüència. L'òrbita de Hilda té un semieix major entre 3,7 AU i 4,2 AU (la mitjana en un lapse de temps llarg és de 3,97), una excentricitat inferior a 0,3 i una inclinació inferior a 20 °.[4] Existeixen dues famílies colisionals dins del grup Hilda: la família Hilda i la família Schubart. El líder per a aquesta última família és (1911) Schubart.[5] Hi ha més de 1.100 asteroides de Hilda coneguts, incloent objectes no numerats.[2][4]
Els colors superficials dels Hildes sovint corresponen al tipus D de baix albedo i al tipus P; No obstant això, una petita porció és de tipus C. Els asteroides de tipus D i P tenen colors superficials i, per tant, també minerals superficials, similars a les dels nuclis cometaris. Això implica que comparteixen un origen comú.[4][6]
- ↑ Joachim Schubart «Three characteristic parameters of orbits of Hilda-type asteroids» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 10-1982, pàg. 200–204.
- ↑ 2,0 2,1 «Asteroid families in the first-order resonances with Jupiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 390, 2008, pàg. 715–732. Bibcode: 2008MNRAS.tmp.1068B. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13764.x.
- ↑ Matthias Busch. «The triangle formed by the Hilda asteroids». EasySky. [Consulta: 27 març 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ohtsuka, Katsuhito; Yoshikawa, M.; Asher, D. J.; Arakida, H. «Quasi-Hilda comet 147P/Kushida-Muramatsu. Another long temporary satellite capture by Jupiter». Astronomy and Astrophysics, 489, 10-2008, pàg. 1355-1362. Bibcode: 2008A&A...489.1355O. DOI: 10.1051/0004-6361:200810321.
- ↑ Brož, M.; Vokrouhlický, D. «Asteroid families in the first-order resonances with Jupiter». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 390, 2008, pàg. 715–732. arXiv: 1104.4004. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2008.13764.x.
- ↑ Gil-Hutton, R.; Brunini, Adrián «Surface composition of Hilda asteroids from the analysis of the Sloan Digital Sky Survey colors». Icarus, pàg. 567–571. DOI: 10.1016/j.icarus.2007.08.026 [Consulta: 27 març 2017].