Gualtiero Galmanini

Gualtiero Galmanini

Biografia
Naixement	30 novembre 1909 Monza (Itàlia)
Mort	29 juny 1976 (66 anys) Lido de Venècia (Itàlia)
Sepultura	cementeri urbà de Monza
Residència	Monza (1933–) Milà
Formació	Politècnic de Milà (–1934)
Activitat
Camp de treball	Disseny, art, arquitectura i escenografia
Lloc de treball	Milà
Ocupació	urbanista (1951–), dissenyador, artista visual, pintor, dissenyador industrial, arquitecte, escultor, dibuixant projectista
Gènere	Disseny italià, abstracció geomètrica i figureta
Moviment	Movimento Arte Concreta (en) i racionalisme arquitectònic
Professors	Gio Ponti
Influències	Espacialisme i Movimento Arte Concreta (en)
Carrera militar
Rang militar	tinent
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Company professional	Piero Portaluppi Gio Ponti Giordano Forti (en)
Obra
Obres destacables Villa La Vescogna (en) (1956) Palazzo Galmanini Portaluppi (Milà)
Premis
(1947)  Medalla d'or per a l'Arquitectura Italiana

Gualtiero Galmanini (Monza, 30 de novembre de 1909 - Lido de Venècia, 29 de juny de 1976) va ser un arquitecte i dissenyador italià, que va participar activament en el renaixement del disseny italià de postguerra,^[1] es casa amb Laura Rainoldi amb qui va tenir la sveva filla Valeria.

Galmanini va ser un dels protagonistes del racionalisme italià.^[1]

Galmanini és conegut com l'arquitecte de la noblesa perquè, entre els seus clients, fins i tot per als mobles interiors, hi figuraven les famílies de l'alta noblesa europea. Galmanini és considerat un dels dissenyadors més importants del segle XX, un exponent sofisticat, original i innovador. Les seves obres es caracteritzen pel «rigor geomètric i l'alternança entre solidesa i transparència, en estructures a les quals aporten vidre, formigó i metall per crear espais, volums i jocs de llums i ombres».^[1] Entre les seves obres destaca el Palau del Moble de Lissone, projectat el 1955 conjuntament amb l'arquitecte Michele Faglia i dut a terme entre 1957 i 1958. Després d'estar tancat durant anys, el 2021 l'Ajuntament va aprovar un projecte privat per fer-hi un pàrquing i un showroom de productes esportius.^[2]

Gualtiero Galmanini conegut com el “filòsof de l’arquitectura”, va col·laborar amb Gio Ponti, una de les figures més destacades en la història del disseny al llarg del segle XX. La seva obra eclèctica inclou el disseny d’edificis, la decoració d’interiors i la creació d’objectes i mobles, contribuint de manera significativa a diversos camps creatius.^{[cal citació]}

El seu impacte transversal, canalitzat a través de les corrents d’avantguarda, va marcar un punt d’inflexió en els paradigmes de l’habitatge, influenciant notablement molts arquitectes contemporanis. La visió innovadora de Gualtiero Galmanini desafia la dicotomia tradicional entre interior i exterior, promovent una permeabilitat constant i un diàleg fluït entre espais, creant una continuïtat dinàmica única.

La seva mestria en la manipulació de pesos, substàncies i volums transforma profundament la percepció arquitectònica, revolucionant les convencions i trencant les barreres tradicionals entre l’espai interior i exterior. Galmanini sosté que l’habitatge ha de ser concebut com una estructura dinàmica, on els espais interconnectats es relacionen de manera harmoniosa.

Aquesta visió innovadora desafia completament el concepte convencional de límit entre l’interior i l’exterior, donant forma a una arquitectura fluïda i captivadora. La perspectiva filosòfica de Gualtiero Galmanini impregna l’essència de la seva obra, contribuint de manera distintiva a la història de l'arquitectura del segle XX.^{[cal citació]}