Guerra dels Zaian

Guerra dels Zaian

Primera Guerra Mundial Teatre d'Àfrica Campanya del Nord d'Àfrica
Mapa que mostra la localització de la Guerra dels Zaian
Tipus	guerra
Data	1914 - 1921
Coordenades	33° 30′ N, 4° 30′ O / 33.5°N,4.5°O / 33.5; -4.5
Lloc	Protectorat francès del Marroc França Marroc
Bàndols
Confederació Zaian (formada per diverses tribus amazigues) Louis-Hubert Lyautey Paul Prosper Henrys Joseph-François Poeymirau Mouha ou Hammou Zayani Moha ou Said Ali Amhaouch
Forces
95.000 tropes franceses a tot el Marroc en 1921 Fins 4.200 tendes de campanya (aproximadament 21.000 persones) de Zaians en l'inici de la guerra
Baixes
A l'Atles Mitjà (1933): 82 oficials francesos 700 regulars europeus 1.400 regulars africans 2.200 goumiers i partisans Desconegut
La Confederació Zaian va tenir el suport de les Potències Centrals durant la Primera Guerra Mundial.

La Guerra dels Zaian fou un conflicte armat entre França i la Confederació Zaian de les tribus amazigues del Marroc, entre 1914 i 1921.

Marroc es va convertir en un protectorat francès en 1912, i el Resident-General Louis-Hubert Lyautey va buscar estendre la influència francesa cap a l'est, a través de les muntanyes de l'Atles Mitjà fins a l'Algèria francesa. Els zaians, liderats per Mouha ou Hammou Zayani, es van oposar a aquesta expansió.

La guerra va començar bé per als francesos, que ràpidament va prendre les ciutats clau de Taza i Khenifra. Tot i la pèrdua de la seva base en Khenifra, els zaians van infligir grans pèrdues als francesos, que van respondre mitjançant l'establiment de «grups mòbils», formacions armades combinades que barrejaven infanteria regular i irregular, cavalleria i artilleria en una sola força.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va resultar significativa, amb la retirada de tropes franceses per a lluitar a Europa, agreujat per la pèrdua de més de 600 francesos morts en la batalla d'El Herri. Lyautey va reorganitzar les seves forces disponibles en una «barricada viva», consistent en llocs avançats formats per les seves millors tropes que protegien el perímetre del territori francès, amb les tropes de menor qualitat situades les posicions de rereguarda. Durant els propers quatre anys els francesos va conservar la major part del seu territori, tot i la intel·ligència i el suport financer de les Potències Centrals que donaven a la Confederació Zaian, i les incursions i escaramusses contínues que reduïen les forces francesa .

Després de la signatura de l'armistici amb Alemanya al novembre de 1918, les moltes forces de tribus es van oposar a la dominació francesa. Els francesos va reprendre la seva ofensiva a la zona de Khenifra en 1920, establint una sèrie de fortins per a limitar la llibertat de moviment del zaians.

Es van obrir les negociacions amb els fills d'Hammou i es va persuadir a tres d'ells, juntament amb molts dels seus seguidors, a sotmetre's a la dominació francesa. Hi va haver una divisió dins de la Confederació Zaian, entre els que recolzaven als francesos i els que seguien oposant-se, fet que va portar a lluites internes i a la mort d'Hammou a la primavera de 1921.

Els francesos van iniciar un fort atac des de tres parts en l'Atles Mitjà, aconseguint pacificar la zona. Alguns membres de les tribus, liderats per Moha ou Said, van poder fugir a l'Alt Atles i van continuar una guerra de guerrilles contra els francesos fins ben entrada la dècada de 1930.