La Guerra dels camperols (en alemany der Deutsche Bauernkrieg), també anomenada la revolució de l'home comú (en alemany Erhebung des gemeinen Mannes), va ser una revolta popular dels anys 1524 i 1525[1] al Sacre Imperi Romanogermànic. Va consistir, com el moviment precedent Bundschuh i les guerres hussites, en una sèrie de revoltes, tant econòmiques com religioses, per part de pagesos, ciutadans i nobles. El moviment no tenia un programa comú.
El conflicte, que va ser més profund en el sud, oest i centre d'Alemanya, però que també va afectar àrees d'Àustria i Suïssa, es va desenvolupar durant l'estiu i la primavera de 1525 amb un total estimat de 300.000 pagesos insurgents i va deixar un total de 100.000 víctimes entre els revoltats.[2] La revolta popular va ser la més massiva i generalitzada a Europa fins a la Revolució Francesa de 1789. Cal assenyalar entre les moviments populars que el precediren el moviment de les Germanies en l'àmbit de la Corona d'Aragó.
