La Campanya del Prut o Guerra russo-turca fou l'intent rus, liderat per Pere el Gran i Borís Xeremétev, de conquerir Moldàvia, amb l'ajuda del Príncep Moldau Dimitrie Cantemir, a l'Imperi Otomà el 1711.
L'equilibri de poder a l'est d'Europa es decantà clarament a favor dels russos, després de derrotar els suecs a batalla de Poltava el 8 de juliol de 1709. El gran visir Imperi Otomà, Çorlulu Damat Ali Paixà, es veié forçat a donar asil a Carles XII de Suècia i a l'Ataman Ivan Mazepa que creuaren la frontera a mitjans de juliol fugint de Poltava.
La cort otomana es dividí en dos, els partidaris de la guerra contra Rússia i els partidaris de la pau. El partit de la guerra era sostingut pels ambaixadors francès i suec, el kan Devlet II Giray i els enemics del Gran Visir. Els partidaris de Carles obtingueren una gran victòria en aconseguir desplaçar Çorlulu Damat Ali Paixà com a Gran Visir i que fos nomenat, el 18 d'agost de 1710, Baltacı Mehmed Paixà, que apostava per donar suport actiu als suecs. També aconseguiren el suport del successor de Mazepa, Pylyp Orlyk, donant ales a les seves aspiracions secessionistes.
Pere el Gran preparà l'exèrcit rus i obtingué el suport del príncep moldau Dimitrie Cantemir. Els russos també esperaven un aixecament general dels súbdits cristians del Sultà. Pere el Gran volia utilitzar com a casus belli la presència de Carles XII en territori otomà. L'arribada a la cort de l'ultimàtum del Tsar va donar ales al partit prosuec que aconseguí la declaració de guerra, per part del Consell Imperial, el mateix dia en què l'exigència de Pere arribà a la cort, el 20 de desembre de 1710.
.svg){kind=small}
