Back الحرب الأهلية اللبنانية Arabic الحرب الاهليه اللبنانيه ARZ Guerra civil libanesa AST Livanda vətəndaş müharibəsi Azerbaijani لوبنان ایچ ساواشی AZB Ливанска гражданска война Bulgarian شەڕی ناوخۆی لوبنان CKB Libanonská občanská válka Czech Ливанри элтешле вăрçă CV Libanesiske borgerkrig Danish
Guerra Freda Àrab, conflicte arabo-israelià, conflicte subsidiari irano-saudita i conflicte subsidiari irano-israelià  | ||||
|---|---|---|---|---|
 La plaça dels màrtirs de Beirut el 1982 | ||||
| Tipus | guerra civil | |||
| Data | 13 d'abril de 1975 - 13 d'octubre de 1990 | |||
| Lloc | Líban | |||
| Estat | Líban | |||
| Conseqüència | Acord de Taïf i Matança de Sabra i Xatila | |||
Front Libanès, Moviment Nacional Libanès, Moviment Amal, Arab Deterrent Force (en)  , Hesbol·là, Islamic Unification Movement (en) , Tigers Militia (en) , Army of Free Lebanon (en) , UNIFIL, Multinational Force in Lebanon (en) i Al-Tanzim (en) | ||||
| Bàndols | ||||
| ||||
| Entre 120.000 i 150.000 morts en total | ||||
Mandat Britànic de Palestina (1920-1948) | |
Pogrom de Jerusalem (1920) · Disturbis palestins (1929) · Revolta àrab (1936-39) · Guerra Civil (1947-48) | |
Israel (1948 - actualitat) | |
Guerra arabo-israeliana (1948) · Crisi de Suez (1956) Guerra dels Sis Dies (1967) · Guerra de desgast (1967-1970) · Guerra del Iom Kippur (1973) | |
Operació Litani (1978) · Primera Guerra del Líban (1982-1985) · Conflicte del sud del Líban (1985-2000) · Segona Guerra del Líban (2006) · Invasió israeliana del Líban de 2024 | |
Primera intifada (1987-93) · Segona intifada (2000-05) Plom Fos (2008-09) · Flotilla de Gaza (2010) · Columna de Núvol (2012) · Marge Protector (2014) · Onada de violència (2015) · Esplanada de les Mesquites (juliol 2017) · Jerusalem capital (desembre 2017) · Frontera de Gaza (2018) · Crisi de maig de 2021 (2021) · Guerra entre Israel i Hamàs (2023-2024) | |
Altres | |
La Guerra civil libanesa fou un conflicte multipartit al Líban que s'expandí entre 1975 i 1990 amb un resultat d'entre 120.000 i 150.000 morts i un milió de desplaçats.[1] Hi participaren diferents faccions cristianes, musulmanes i seculars i estigué també marcat per intervencions de Síria i Israel.[2]
El conflicte enfrontà inicialment el Moviment Nacional Libanès i el Front Libanès. El MNL fou un front de partits i organitzacions esquerranes, nacionalistes sirianes, panarabistes i musulmanes en actiu durant els primers anys de la guerra civil libanesa, que va donar suport a l'Organització d'Alliberament de Palestina (OAP). Estava encapçalat per Kamal Jumblatt, un important líder drus del Partit Socialista Progressista (PSP). El vicepresident va ser Inaam Raad, líder del Partit Socialista Social Sirià i Assem Qanso del partit socialista àrab Ba'ath Liban pro-sirià. El secretari general del MNL va ser Mohsen Ibrahim, líder de l'Organització d'Acció Comunista al Líban (OCAL). El Front libanès comprenia la Falange, el Partit Nacional Liberal i altres forces dretanes, majoritàriament cristianes; així com algunes parts del govern central dominat pels cristians maronites.
Les disputes entre les forces maronites i les palestines (principalment de l'Organització d'Alliberament de Palestina) van començar el 1975, aleshores els grups d'esquerra, panarabistes i musulmans libanesos van formar una aliança amb els palestins. Durant el transcurs dels combats, les aliances es van canviar de manera ràpida i imprevisible. A més, potències estrangeres, com Israel i Síria, es van implicar en la guerra i van lluitar al costat de diferents faccions. Hi intervingueren també forces internacionals de manteniment de la pau, com la Força Multinacional del Líban i la UNIFIL, també estacionades al Líban.
La Guerra del Líban de 1982, denominada per Israel «Operació Pau per Galilea» i també de vegades coneguda com a Primera Guerra del Líban, va ser un conflicte armat dins aquesta guerra, que va començar el 6 de juny de 1982 quan l'Exèrcit d'Israel va envair el sud del Líban amb l'objectiu d'expulsar l'OAP d'aquest país. El Govern d'Israel va ordenar la invasió com a resposta a l'intent d'assassinat de l'ambaixador israelià al Regne Unit, Shlomo Argov, per part del grup d'Abu Nidal.[3][4]
- ↑ IMPLEMENTATION OF GENERAL ASSEMBLY RESOLUTION 60/251 OF 15 MARCH 2006 ENTITLED HUMAN RIGHTS COUNCIL (en anglès). UN Human Rights Council [Consulta: 15 febrer 2016]. Arxivat 17 de juny 2013 a Wayback Machine.
- ↑ CIA World Factbook. "CIA World Factbook: Lebanon: Refugees and internally displaced persons" Arxivat 2019-09-12 a Wayback Machine.. CIA World Factbook, 10 September 2012.
- ↑ "Israel invades Lebanon in response to terrorist attacks by PLO guerrillas based there", USA Today (guardian.co.uk, Facts on File, AP).
- ↑ Time. The Year in Review. Nova York: Time Books, 2006.