|
---|
Eduard III d'Anglaterra (1337–1360) |
|
|
|
|
|
|
Carles V de França (1369–1389) |
|
|
Guerra dels cent anys (1415–1453) |
|
A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada. Per evitar el suport anglès, i aprofitant que l'infant Jaume estava decidit a recuperar el Regne de Mallorca, que el seu pare va perdre el 1349 a la batalla de Llucmajor, els primers mesos de 1374, va aconseguir reclutar, ajudat per Lluís I de Provença[1] un important contingent de mercenaris bretons, normands i gascons que estaven al Llenguadoc per lluitar en la Guerra dels Cent Anys, que s'acabava de reprendre, entre els quals es trobaven Garison du Castel, Jean de Malestroit, Silvestre Bude i Jacques de Bray.[2] Entre el març i abril de 1374 van córrer els primers rumors sobre la imminent entrada de l'infant, que havia abandonat Tolosa i es disposava a penetrar a Catalunya pel Rosselló, mentre castellans i francesos atacaven Baiona.[3]