Guerra del Yom Kippur

Guerra del Yom Kippur /
Guerra d'Octubre^{[Nota 1]}

Conflicte araboisraelià
Tropes egípcies travessant el Canal de Suez el 7 d'octubre
Tipus	guerra
Epònim	Yom Kippur
Data	6 – 25 d'octubre de 1973
Lloc	canal de Suez
Casus belli	Retenció israeliana del territori capturat a Egipte i Síria durant la Guerra dels Sis Dies Victòria tàctica israeliana[1][2][3][4][5][6][7] i un alto el foc de les Nacions Unides després de les resolucions 338, 339 i 340, que comportaren la Conferència de Ginebra i l'Acord Interí del Sinaí Guanys polítics i estratègics tant per Israel com per Egipte Veure Efectes a llarg termini
Bàndols
Israel Egipte Síria Forces expedicionàries àrabs: Jordània Iraq Aràbia Saudita Tunísia Líbia Kuwait Algèria Marroc Sudan Líban Altres forces expedicionàries Pakistan Corea del Nord Cuba
Comandants
Golda Meir Ànwar el-Sadat Hafez al-Àssad
Comandants
Moixé Dayyan David Elazar Israel Tal Shmuel Gonen Yitzhak Hofi Binyamin Peled Haim Bar-Lev Ahmad Ismail Ali Mustafa Tlass Saad El Shazly Yusuf Shakkour Abdel Ghani el-Gammasy Ali Aslan
Forces
375.000[8]–415.000 soldats, 1.700 tancs,[9] 3.000 transports blindats, 945 peces d'artilleria,[10] 440 avions de combat Egipte: 650.000[8]–800.000[11] soldats, 1.700 tancs (1,020 crossed),[12] 2.400 transports blindats, 1,120 peces d'artilleria,[10] 400 avions de combat, 140 helicòpters,[13] 104 vaixells, 150 de superfície amb bateries de míssils (62 al front)[14] Síria: 150.000[8] soldats, 1.200 tancs, 800–900 transports blindats, 600 peces d'artilleria,[10][15] Forces expedicionàries *: 100.000 soldats,[8] 500-670 tancs,[16][17] 700 transports blindats[16]
Baixes
2.521[18]–2.800[19] morts 7,250[20]–8.800[19] ferits 293 capturats 400 tancs destruïts[21] 102 avions destruïts[22] 8.000[19]–18.500[23] morts 18.000[19]–35.000[24] ferits 8.783 capturats 2.250[25]–2,300[26] tancs destruïts o capturats 341[19]–514[27] avions destruïts 19 vaixells enfonsats[28]
Cronologia
← Guerra de desgast Guerra del Líban de 1982 →
No tots van participar en operacions de combat

La Guerra del Yom Kippur, Guerra del Ramadà o Guerra d'Octubre, també coneguda com la Guerra Araboisraeliana de 1973 o la Quarta Guerra Araboisraeliana, fou una guerra començada el 6 d'octubre de 1973 per Egipte i Síria per tal d'intentar recuperar els territoris perduts (el Sinaí i els Alts del Golan respectivament) en mans d'Israel el 1967 en la Guerra dels Sis Dies.

Els àrabs agafaren els israelians per sorpresa, en la festivitat del Yom Kippur, festivitat que té lloc deu dies després del començament del nou any jueu, i la festa més important en el judaisme, que coincidí amb el mes musulmà del Ramadà. L'exèrcit israelià estava parcialment desmobilitzat amb motiu de la festivitat, i això ajudà egipcis i sirians a una ràpida penetració dins els territoris; així i tot, els soldats israelians pogueren anar al front amb gran rapidesa atesa la nul·la circulació civil per carreteres i autopistes.

Després d'intensíssims combats en què tots els exèrcits foren abastits per les dues superpotències del moment, (els Estats Units enviaven armament cap a Israel a un ritme de 900 tones diàries, mentre que la Unió Soviètica inicià el dia 13 un pont aeri per a subministrar material a egipcis i sirians), a poc a poc l'exèrcit israelià anà recuperant terreny, i travessà el Canal de Suez pel sud, amenaçant d'arribar a la capital egípcia. Pel que fa als alts del Golan, l'exèrcit israelià, després d'un combat de forces helitransportades, prengué per assalt el cim de la muntanya Hermon, punt avançat de la defensa síria. La guerra va estar a punt de portar al conflicte les dues superpotències nuclears.^[29]

Mentrestant, Washington i Moscou, es reuniren per a redactar un pla de pau que permetés la fi de les hostilitats. Després d'intenses negociacions, i veient els països àrabs que no podrien guanyar, es declararà l'alto el foc el dia 24 d'octubre. Al final de les hostilitats, les tropes israelites eren a només 40 km de Damasc i a 101 km del Caire.

La guerra va tenir implicacions molt fondes: el món àrab, humiliat per la desfeta de l'aliança entre Egipte, Síria i Jordània en la Guerra dels Sis Dies, se sentí psicològicament reivindicat pels primers èxits del conflicte. A Israel, malgrat els impressionants èxits operatius i tàctics en el camp de batalla, la guerra havia posat punt final al sentiment d'invencibilitat i complaença. La guerra també desafià moltes assumpcions americanes: els Estats Units començaren nous esforços de mediació i de pau. Aquests canvis prepararen el camí per al posterior procés de pau. Els Acords de Camp David van fer que el Sinai tornés a Egipte i que es normalitzessin les relacions, i Egipte fou el primer país àrab que reconegué pacíficament l'estat d'Israel. Egipte va anar deixant progressivament de pertànyer a l'esfera d'influència soviètica.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.