Back الحرب الإيطالية 1521-1526 Arabic Guerra italiana de 1521-1526 AST C'hwec'hvet brezel Italia Breton Italienske Krig 1521-1526 Danish Ιταλικός Πόλεμος (1521–1526) Greek Italian War of 1521–1526 English Guerra italiana de 1521-1526 Spanish Itaalia sõda (1521–1526) Estonian Lau Urteko Gerra Basque Sixième guerre d'Italie French
| Guerres d'Itàlia | |||
|---|---|---|---|
 La batalla de Pavia, obra d'un artista flamenc desconegut (oli sobre panell, segle xvi) | |||
| Tipus | guerra  | ||
| Data | 1521-1526 | ||
| Escenari | Italià, França i Espanya | ||
| Lloc | Itàlia | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victoria decisiva dels Habsburg | ||
| Campanya | Guerra italiana del 1521 | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
La guerra italiana del 1521-1526, dita igualment Guerra dels Quatre Anys,[nota 1] forma part de les Guerres d'Itàlia. El conflicte es desenvolupà entre el 1521 i el 1526 i hi lluitaren Francesc I de França i la República de Venècia contra l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles V, Enric VIII d'Anglaterra i els Estats Pontificis. Entre les causes del conflicte hi ha l'elecció el 1519-1520 de Carles I com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i la necessitat del papa Lleó X d'aliar-se amb Carles per combatre Martí Luter.
La guerra esclatà a l'Europa occidental el 1521, quan França envaí els Països Baixos i intentà ajudar Enric II de Navarra a recuperar el seu regne. Les forces imperials repel·liren la invasió i atacaren el nord de França, on els francesos aturaren la seva avançada. Aleshores, l'emperador, el papa i Enric VIII signaren una aliança formal contra França i les hostilitats començaren a la península Itàlica. A la batalla de Bicocca, els exèrcits imperial i papal derrotaren l'exèrcit francès i l'expulsaren del Milanesat. Després de la batalla, la lluita tornà al territori francès, mentre que Venècia signava la pau per separat. L'exèrcit anglès envaí França el 1523, mentre que Carles de Borbó, enutjat pels intents de Francesc d'apoderar-se de la seva herència, el traí i s'alià amb Carles I. El 1524 fracassà una temptativa francesa de recuperar el Ducat de Milà, cosa que donà al Borbó l'oportunitat d'envair Provença al capdavant d'un exèrcit espanyol.
El mateix Francesc dirigí un segon atac contra el Ducat de Milà (l'actual Llombardia) el 1525. La seva desastrosa derrota a la batalla de Pavia, en la qual fou capturat i la majoria dels seus principals nobles moriren, conduí al final de la guerra. Mentre estava empresonat a Espanya, Francesc signà el tractat de Madrid, en el qual renunciava a les seves aspiracions a Itàlia, Borgonya i Flandes. Unes setmanes després del seu alliberament, tanmateix, repudià les provisions del tractat, començant d'aquesta manera la Guerra de la Lliga de Cognac. Tot i que les Guerres d'Itàlia continuaren durant tres dècades més, aquestes s'acabaren sense que França pogués recuperar cap territori substancial a Itàlia.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.