Back ويليام ARZ Вилхелм фон Баден-Баден Bulgarian Wilhelm (Baden-Baden) German Γουλιέλμος του Μπάντεν-Μπάντεν Greek William, Margrave of Baden-Baden English Guillermo I de Baden-Baden Spanish Wilhelm (Baden-Baden) Estonian Guillaume Ier de Bade-Bade French וילהלם, מרקיז באדן-באדן HE Guglielmo di Baden-Baden Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 juliol 1593  Baden-Baden (Alemanya) | ||
| Mort | 22 maig 1677 (83 anys) Baden-Baden (Alemanya) | ||
| Sepultura | Baden-Baden | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | Mariscal de Camp | ||
| Altres | |||
| Títol | Marcgravi | ||
| Família | Zähringen | ||
| Cònjuge | Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen Maria Magdalena d'Oettingen | ||
| Fills | Ferran Maximilià de Baden-Baden (  ) Caterina Úrsula de Hohenzollern-HechingenLéopold-Guillaume de Bade-Bade ( ) Caterina Úrsula de Hohenzollern-HechingenHermann of Baden-Baden ( ) Caterina Úrsula de Hohenzollern-HechingenGuillaume-Christophe de Bade-Bade ( ) Caterina Úrsula de Hohenzollern-HechingenMaria Anna de Baden-Baden ( ) Maria Magdalena d'Oettingen | ||
| Pares | Édouard Fortunatus de Bade-Bade i Maria of Eicken | ||
| Germans | Hermann Fortunatus de Bade-Bade | ||
 | |||
Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677. Era un noble alemany fill del marcgravi Eduard (1565-1600) i de la baronessa Maria d'Eicken (1569-1636).
Durant la seva carrera militar i política, assolí el grau de general del Sacre Imperi Romanogermànic i Jutge de Cambra a Espira, guanyant-se així el sobrenom de Wilhelm der Kammerrichter (Guillem el Jutge). A més va ser nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
En morir el seu pare el 1600, Jordi Frederic I de Baden-Durlach exercí la regència de tots els seus béns fins a la seva majoria d'edat. De fet, el títol de marcgravi de Baden-Baden havia estat venut anteriorment pel seu pare, a canvi d'una important suma de diners, però recuperat després per Ernest Frederic I de Baden-Durlach, germà de Jordi Frederic, que en morir sense descendència passà definitivament a mans de Guillem.
Va ser un període difícil per a Guillem, ja que el 1618 esclatà la Guerra dels Trenta Anys, que assolà profundament la regió. I en mig d'una molt precària situació econòmica s'esdevingué una terrible epidèmia de pesta entre els anys 1626 i 1631, en la qual van morir unes 244.000 persones entre Baden-Baden, Steinbach i Bühl.
El 1631 Guillem va reprendre les negociacions amb el general suec, el comte Gustau Horn, que acabaren amb la signatura de la Pau de Praga el 1635 i la Pau de Westfàlia el 1648. Durant el regnat de Guillem, es produí també una de les pitjors persecucions de bruixes a Baden. Entre 1626 i 1631, 244 persones, la majoria dones van ser acusades de bruixeria i 231 van ser executades.
A la seva mort el 1677 el va succeir el seu net Lluís Guillem I de Baden-Baden, fill de Ferran Maximilià.