Urocyon cinereoargenteus | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 63 dies |
Principal font d'alimentació | Esquiròl (oc) , ratolí, conill domèstic, ocell, insectes, fruita i fruita del bosc |
Font de | gray fox fur (en) |
Longevitat màxima | 16,2 anys |
Pes | 86 g |
Nombre de cries | 3,8 i 4 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22780 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Canidae |
Gènere | Urocyon |
Espècie | Urocyon cinereoargenteus (Schreber, 1775) |
Nomenclatura | |
Protònim | Canis cinereoargenteus |
Distribució | |
La guineu grisa (Urocyon cinereoargenteus) és un mamífer carnívor que s'estén per gran part de la meitat meridional de Nord-amèrica, Centreamèrica i el nord de Sud-amèrica, des del sud del Canadà fins al nord de Veneçuela i Colòmbia.[1] Aquesta espècie i la properament relacionada guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (Urocyon littoralis) són els únics membres vivents del gènere Urocyon,[2] considerat un dels cànids vivents més primitius.
Es tracta d'una de les dues espècies actuals agrupades dins del gènere Urocyon, el qual és autòcton de Nord-amèrica. Alguns cànids del gènere Pseudalopex que habiten en el con sud-americà també són anomenades de vegades guineus grises, però no estan emparentats de manera estreta amb aquesta espècie.