Back ጓያ Amharic جلبان مزروع Arabic جلبان مزروع ARZ Lathyrus sativus AST Lathyrus sativus Azerbaijani খেসারি ডাল Bengali/Bangla Lathyrus sativus CEB Lathyrus sativus Corsican Hrachor setý Czech Séwny groszk CSB
Lathyrus sativus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Fabeae |
| Gènere | Lathyrus |
| Espècie | Lathyrus sativus L. |
.svg){kind=icon}
La guixa, guixera, caireta o pedrerol (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus.[1] És un llegum que ha perdut molt interès, però que a la serra equatoriana és encara de consum popular.[2] N'existeixen tres varietats:
- Lathyrus asiaticus (Zalkind) Kudr.
- Lathyrus sativas L.
- Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind[3]
És una herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample i aplanat amb dues estretes ales a la sutura ventral, d'origen desconegut i cultivada com a farratgera i comestible, de 30 a 50 cm d'alt.[4] És cultivada per la seva llavor, la guixa o caireta, que té un alt contingut de proteïna. En l'àmbit mediterrani es cultiva de forma minoritària, però és important com a conreu a certes zones d'Àsia i Àfrica. Tot i això la llavor conté un aminoàcid tòxic que pot arribar a causar la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, (castellà harina de almorta) s'utilitza per a empanar. Es conrea principalment a l'Índia i Etiòpia, on es valora com a cultiu de collita segura en cas que la sequera faci malbé els conreus principals.
- ↑ «Guixera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «caireta». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Lathyrus sativus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ «Guixera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.