Back حلاوة (طعام) Arabic حلاوة طحينيه ARZ Halva Azerbaijani حالوا AZB Chalva BAT-SMG Халва Byelorussian Халва BE-X-OLD Халва Bulgarian হালুয়া Bengali/Bangla Halva BS

Halva

Infotaula menjarHalva
Característiques
Gastronomiagastronomia de Síria Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusconfit, Sweet confectionery products (ОКП 91 2000) (en) Tradueix, pastisseria de sucre (inclosa la xocolata blanca) que no conté cacau i rebosteria Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalssèmola, midó de dacsa, Llavor de gira-sol, oli, sucre, farina i llavor de sèsam Modifica el valor a Wikidata
Helva de gustos diversos en una botiga de dolços d'Avinguda d'İstiklal, Istanbul.

La paraula halva (en persa: حلوا) (també halwa, halvah, halava, helva, halawa, etc. -- la forma halva és grega, jiddisch o romanesa, procedent de la forma turca helva,[1] al seu torn procedent del mot Persa(halva) [2]és una paraula que ve del mot arapeحلوی, i que designa tota una família de productes de confiteria a base d'una pasta dolça, relativament densa que conté sempre mel o sucre i fruites seques senceres.

Originària de la Iran,[3][4][5] es fa tradicionalment al llarg d'una àmplia geografia que compren la península de l'Índia, l'Àsia central, el Caucas, els Balcans, el Magreb, l'Orient Mitjà i Proper i l'Europa de l'Est Mediterrània. A cada lloc i segons la gastronomia pròpia sol fer-se d'una manera particular, per exemple amb sèmola (Armènia, Turquia, Paquistan, Pèrsia) o amb pasta de sèsam dita tahina, (mediterrània oriental i Balcans). La pasta pot tenir consistències diferents, i pot contenir algun tipus de farina de llentilla o de mongeta blanca, o fins i tot polpa xafada d'algunes hortalisses com la pastanaga[6] o la carabassa.[6] Com a fruites seques sol contenir ametlles o festucs però pot tenir altres ingredients més originals com llavors de girasol[6] (als països bàltics) o nous.[6]

També se'n poden fer variants de gustos diferents, afegint-hi suc de taronja, xocolata, coco ratllat, etc. Alguns relacionen l'halva amb el nogat i amb el torró.

  1. ↑ Gil Marks. Encyclopedia of Jewish Food. Houghton Mifflin Harcourt, 17 novembre 2010, p. 495–. ISBN 0-544-18631-1. 
  2. ↑ "halva"
  3. ↑ Marks, Gil. Encyclopedia of Jewish Food (en anglès). HMH, 2010-11-17. ISBN 978-0-544-18631-6. «Halva is a dense confection. The original type is grain based, typically made from semolina, and another kind is seed based, notably made from sesame seeds. Origin: Persia» 
  4. ↑ Foundation, Encyclopaedia Iranica. «Welcome to Encyclopaedia Iranica» (en anglès americà). [Consulta: 23 abril 2021]. «The origin of ḥalwā in Persia dates from the pre-Islamic period. References are found in the Middle Persian text of Xōsrōv ud rēdak (ed. Monchi-zadeh, secs. 38-40) to two kinds of sweetmeats (rōγn xwardīg): (1) summer sweetmeats, such as lōzēnag (made with almond), gōzēnag (made with walnut), and čarb-angušt (made from the fat of bustard or gazelle and fried in walnut oil); and (2) winter sweetmeats, such as wafrēnagītabarzad flavored with coriander (gišnīz ačārag). Many references are found to ḥalwā in classical Persian texts, but rarely do they provide details concerning ingredients.»
  5. ↑ Mary Isin. Sherbet and Spice: The Complete Story of Turkish Sweets and Desserts. I.B.Tauris, 8 gener 2013, p. 3–. ISBN 978-1-84885-898-5. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Alan Davidson, The Oxford Companion to Food - Oxford University press - 1999 -ISBN 019211579 Error en ISBN: longitud ni 10 ni 13
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne